L’altre dia, a l’Hipercentro del Port de Manacor, mentres feia coa per pagar, la caixera parlava en mallorquí amb normalitat amb la seva companya de l’altra caixa i quan li va tocar atendre’m es va dirigir a mi en castellà.
Sorprès, li vaig demanar per què no s’havia dirigit a mi en mallorquí, si no sabia si l’entenia. Em va contestar, un poc empegueïda, que canviava tantes vegades de llengua durant el dia que ja ho feia sense pensar.
Si no ens avesam a emprar sempre la nostra llengua quan ens dirigim a una persona que no coneixem, no anam bé. Ja canviarem d’idioma si no ens entenen, si volem, però crec que l’entrada hauria de ser sempre en català, perquè amb les noves lleis que s’estan implantant al País Valencià i a les Illes, si no posam barra de cap el català se n’anirà en orris.
Tens tota la raó, Josep. I en pla de broma dir que a lo millor va trobar que feies cara de foraster .-))