Un pensament a “Dues voltes al cas “el Mallorquí””

1. La mare d’en Soler, viuda des de feia 3 anys, es va tornar casar quan ell en tenia 8 i el seu primer judici va esser 5 anys després, poc abans de complir els 14. Entre aquests sis anys, la seva reputació de lladre ja estava ben estesa dins el poble, fins al punt que 11 llorencins declararen contra ell, a més d’aportar un informe del batle, també negatiu.
   Devia esser bona, la relació amb el seu padastre? Va influir en la decisió de delinquir? O és que ja era dolent de naixement? Si tenien un molí, no devien esser dels més pobres, però el seu pare i el seu germà gran eren analfabets. Per què ell sabia escriure? On en va aprendre? A la presó? Si Bravo i el Baró el nomenaren la seva mà dreta, devia esser espavilat. Què se’n va fer de la seva dona? Tenia fills?
   Queden molt preguntes en l’aire.

   Respon ↓

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.