El concepte “ferida” de mica en mica ha anat engolint altres sinònims.
Fa anys els infants anaven nafrats, pagant es curaven la nafra o l’animal presentava una nafra a guarir,
El DCVB mostra
NAFRA f.
|| 1. Solució de continuïtat en un teixit orgànic, amb pèrdua de substància, causada per un agent exterior (ferida) o per un agent morbós; cast. llaga, herida. Los hòmens justs s’alegraran en les vostres nafres con les veuran, per la gran amor que en vós conexeran, Llull Cont. 58, 9. Muriren molts puix per nafres mortals que havien, Muntaner Cròn., c. 83. Aquelles nafres de la mesellia, Serra Gèn. 283. Guareix en les batalles les nafres dels guerrers, Cases A., Poes. 78. Per ses nafres santes de Nostre Senyor Jesucrist, Ruyra Parada 31. a) fig. Aytant con de peccat fo major nafra, d’aytant misericòrdia a perdonar e a sanar, Llull Gentil 172. Les naffres de la sua dolor, Genebreda Cons. 34.—b) Actualment, en el llenguatge vulgar se sol dir nafra especialment a les ferides causades al cos dels animals, per cop, fregadís, etc., i s’anomena llaga la nafra dels éssers racionals; però això es una distinció no admesa en el llenguatge literari.
|| 2. Descrostat o defecte de la superfície d’una peça de terrissa, de l’escorça del suro, etc. «Rajola amb nafra no la vull al forn».
Loc.—a) Tocar la nafra a algú: ferir-lo en els seus sentiments, ofendre’l o disgustar-lo.—b) Refrescar les nafres a algú: renovar-li les penes, els disgusts. Se refresquen ses nafres de son dolor, Alcover Cont. 44.—c) Curar-se sa nafra amb tal o tal quantitat: obtenir una cosa pagant tal o tal suma (Mall.). Amb mitja peseta vos curareu sa nafra, Aguiló C., Rond de R. 4.—d) Agradar-li a algú que li miren les nafres: plaure-li molt que li tinguin contemplacions (Val.).
Refr.—a) «Nafres hi ha que no es curen».—b) «El lloc de la nafra, no el cobre garnió».—c) «Ase magre, ple de nafres».—d) «Metge (o «barber») piadós, nafra pudenta»: vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides.
Fon.: náfɾə (or., bal.,); náfɾa (val.); ɲáfɾa (vulg. Tortosa).
Intens.: nafrassa; nafreta; nafrota.
Etim.: del germ. narwa, ‘cicatriu’ (REW 5830; Rohlfs Gasc. 282).
Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google