Un dels molts costums perduts a principis dels anys setanta o finals dels seixanta del segle passat, va ser el passeig dels diumenges, on joves i atlotes anaven amunt i avall pel carrer (primer per la carretera de Son Servera i després pel carrer Major) amb la finalitat de fer-se presents.
En aquell perdut passeig bona part de les atlotes anaven de bracet. Donant-se tot un joc de posicionament a la teringa en funció del desig d’aproximació a determinats i concrets joves. .
En una mostra parcial de la veu braç, El DCVB mostra:
Loc.—a) Dur a braç, o al braç: dur una persona, especialment un infant, damunt un braç. Però, que la trobava pesanta, aquel a criatura! | aver-la de dur a braç!, Massó Croquis 159. La joveneta esposa al bras porta un infant, Ruiz Poes. 41.—b) Dur en braços o a pes de braços: dur una cosa o persona sostenint son pes amb els braços. Y mentres en brassos la se’n duyan, Roq. 44.—c) Anar del braç, o de braç, o braç per braç amb algú: anar de bracet. La emperadriu no comportà que negú la portàs de braç sino Ypòlit, Tirant, c. 249. Ella e Curial qui del braç la tenia romangueren detràs, Curial, i, 8. Hi’ls dos, braç per braç façam-li ofertes, Proc. Olives 757. També es diu donar el braç. Entra Biel donant lo bras a unes minyones, Vilanova Obres, xi, 52.—d) Pegar damunt braç: pegar a la pilota amb el braç alçat (Mall., Men.).—e) Pegar davall braç: pegar a la pilota amb el braç penjant cap avall (Mall., Men.);—met., Dir una cosa exagerada o inverosímil (Men.).—f) Rebre algú amb els braços oberts: rebre’l amb grans demostracions d’afecte.—g) Donar un cop de braç: ajudar a portar una cosa feixuga o difícil (Empordà).—h) Viure (algú) dels seus braços: viure de la seva feina (Mall.).—i) El braç dret d’algú: la persona que li ajuda més eficaçment, que li és un auxiliar necessari. Tengué l’avinentesa de trobar el laboriós Aribau, que va esserli l’home, el bras dret, Obrador Arq. lit. 96.—j) Portar una cosa a plec de braç: portar-la descansant doblegada damunt el braç (Cat.).—l) Anar braç sonant i orella fumant: anar molt resolt, caminant de pressa i amb decisió (Mall.). En Pere segueix endavant… bras sonant y oreya fumant, Alcover Rond. x, 49.—m) Anar amb un braç arronsat: anar endarrerit de diners, no gastar-ne gaire (Mall.).—n) Ficar (a algú) el braç dins la mànega: escarmentar, castigar (Val.). «Mira que si t’agarre te ficaré el braç dins la mànega».—o) Passar-se algú per davall es braç: despreciar-lo, fer-se un sou d’ell (Mallorca).—p) Donar braç a algú: donar-li coratge o permetre-li excessiva llibertat (Mall.).—q) Fer un braç i un cor amb un altre: anar unit amb ell en sentiments i en obres. Que en aquest cas la Ciutat de Barcelona, faça un braç et un cor, ab la dita Ciutat de Valencia, doc. a. 1391 (BSAL, ix, 5).—r) Allargar més el braç que la mànega: fer més del que es pot fer o del que convé fer.
Aportació de Bel Alemany
Imatge de Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar (Arxiu Antònia Salas Mesquida)