De les diverses accepcions he posat en negreta les més usuals en el nostre entorn.

Es diu que una reunió o una festa resultarà popular, en el sentit de molta gent, “si hi ha teca”, si hi ha per menjar i beure sense haver de pagar.

El DCVB mostra

2. TECA f.
|| 1. El menjar; conjunt de coses comestibles (or., occ., bal., en llenguatge familiar); cast. condumio, bucólica. Emmenant-se’n avall carros i tartanes proveïts de teca, com aquell qui va a un aplec, Caselles Mult.84. Havia d’anar malament de teca i de roba, Pous Empord. 109. Bona teca: bon menjar. Esser de la teca: esser molt menjador, agradar-li molt menjar bé.
|| 2. Xerri, fems d’ovella o de cabra (Prat de Comte, Tamarit, Roda, ap. BDC, xix, 208).
|| 3. Brutícia, porqueria (Pena-roja).
Fon.: tέkə (or.); tέkɛ (Ll.); tέka (Andorra, Calasseit, Tortosa); tέ̞kə (bal.).
Etim.: probablement aplicació figurada del llatí thēca, ‘capsa o bossa de guardar coses’.

 

3. TECAf.
Arbre asiàtic de la família de les verbenàcies, espècie Tectona grandis, semblant a l’alzina, de fusta molt apreciada per a la construcció naval perquè no es podreix dins l’aigua; cast. teca.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google