Llegeisc al diari Vilaweb que l’Ajuntament de Sant Llorenç tendrà la mala pensada de donar suport a la iniciativa del Consell de Mallorca pel canvi de la data de la Diada de Mallorca passant del 31 de desembre, fet que es celebra des de 1286 i que és la festa civil més antiga de Europa, al 12 de setembre, data que per molt s’argumenti es commemora la Carta de Franqueses o és la festivitat de la Mare de Déu de Lluc, celebracions importants no tenen la legitimitat del 31 de desembre per a tal celebració.

Vet aquí alguns arguments per si cap dels polítics llorencins ho volen assumir i mirar de posar peu fiter a l’anticatalanisme que forma decidida està atacant els nostres drets fonamentals, l’escola, la llengua i els nostres interessos econòmics en bé d’esdevenir una colònia al serveis d’uns determinats interessos que no s’han dignat mai a tenir la més mínima sensibilitat amb la nostra identitat.

El 31 de desembre es commemora arreu de l’illa de Mallorca l’entrada de Jaume I a la ciutat de Medina Mayorca l’any 1229. El cronista Ramon Muntaner va ser a Mallorca l’hivern de 1286 a 1287, va assistir a la festa de l’Estendard, i, segons el seu testimoni s’identificava amb la dinastia catalana, representada per l’Estendard i era l’ eix de la celebració a Mallorca.

La festa va dependre sempre de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca. Les despeses de la festa es repartien entre la Universitat i el patrimoni reial. Les despeses de la participació de l’Església en la processó anaven a càrrec d’ ella mateixa.

Convidaven els caps dels oficis o gremis i s’avisava els membres del gremis de la part forana perquè hi anassin. Era una festa de tota Mallorca. No just de Palma.

També s’exposava al mig de la façana de la Casa del Jurats un retrat de Jaume I, en concret a la finestra central, sota un domàs encortinat. L’Estendard es col·locava dret al mig de la plaça de Cort i hi romania tot el temps de la processó i del sermó posterior que es feia a la Seu, com encara ara.

L’ estendard reial era l’ Estendard format per quatre faixes vermelles, en camper d’or, usat tant pel casal de Barcelona com per la branca de Mallorca.

La processó de la festa de l’Estendard al segle XIV era la més important de tot l’ any a l’illa, quan encara no existien la del Corpus.

Amb el decret de Nova Planta que negà les institucions del país es produïren canvis en el context de la festa: desaparegueren la Universitat i els jurats, substituïts per l’Ajuntament i els regidors i així la festa que abans era de tota l’illa es convertí en municipal, a Palma.

El governador fou substituït pel capità general, que ja no assistí a la processó i amb el qual hi haurà conflictes de protocol; Aparegueren representacions histriòniques que contribuïren a la degradació de la festa introduint elements còmics fins al punt la festa va patir moments d’escarni i avergonyiment. esborrament de l’ escut de les Quatre Barres del retrat reial, reduït als senyals de Castella i Lleó. Des de l’any 1774, el sermó de la Seu era en castellà,.

L’any 1828 fou el darrer que hi hagué cavalcada,

Durant el parèntesi de 1830 a 1843, es tragué el retrat de Jaume I, substituït pel d’lsabel II. I es reclamaren les armes mítiques de Jaume I, al·legant drets de propietat derivats de llur suposat origen reial, i els objectes foren tramesos a la Real Armeria de Madrid.

Però durant la Renaixença, es reivindicà anualment la festa amb texts històrics apareguts a les publicacions més populars del poble, L’ignorància, La Roqueta i la premsa diària. Aquestes composicions reforçaren la popularitat de la festa Entre totes les composicions historicistes, la que va tenir més transcendència va ser la de Pere d’Alcantara Penya, l’autor més popular del segle a Mallorca, ànima de L’Ignorància, la revista més llegida en català a l’illa.

En aquesta publicació va aparèixer l’ any 1881 amb el títol de Sa Colcada i esdevingué tan coneguda que s’ arriba ha transmetre oralment i, s’ha incorporat a la festa.

Aquesta obra ens confirma que malgrat el desinterès de les altes classes socials i institucionals, ha estat el poble amb la seva assistència sense interrupció als actes qui ha volgut celebrar la festa.

L’ any 1904, Antoni M. Alcover feu el sermó de la conquista en català per primera vegada des de feia 130 anys.

Després de la sublevació feixista contra la República, l’any 1936, les autoritats revoltades pretengueren presentar-se com a restauradors de la celebració El motiu era evidentment presentar-se com a continuadors d’una tradició que no podien ignorar, tot manipulant-la: revista de tropes i una gran parada militar, i dels cossos de seguretat i de falangistes i carlins davant el monument de Jaume I, com a ostentació de forc;a del nou regim en temps de guerra.

Restaurat el regim democràtic i concedit un pobre estatut d’autonomia a les Balears, l’Estendard només es treu la vespra de la festa a l’ ofrena al monument de Jaume I.

L’ any 1992, l’Ajuntament, governat pel PP, hi afegí una franja morada treta de les banderes oficials de Mallorca i de les Balears, sense legitimitat històrica, fins que es rectificà per les protestes públiques.

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca va acordar per unanimitat incoar expedient per a la declaració de la festa de l’Estendard com a bé d’interès cultural immaterial. Aquesta declaració finalment es va produir mitjançant l’acord del Ple del Consell de Mallorca de 5 de novembre de 2007.

L’any 2016 una comissió d’experts va elaborar un dictamen resolent majoritàriament que la data de la Diada havia de ser el 31 de desembre, per diverses raons: per diverses raons: històriques, com la festa de l’Estendard, o per similituds amb les altres diades dels Països Catalans, que celebren, sense cap tipus de polèmica, la incorporació a la corona catalano-aragonesa. Com és el cas d’Eivissa dia 8 d’agost o Menorca dia 17 de gener, o València dia 9 d’octubre.

El canvi que s’ha fet des del Consell de Mallorca amb PP i VOX és una estafa a la nostra història. L’Ajuntament de Sant Llorenç se n’ha de desmarcar. És un canvi que se fa per raons polítiques no històriques. Se fa per odi a la nostra llengua, per anticatalanisme tot i que els nostres llinatges i la nostra història i la nostra llengua provenen de Catalunya. Això avui no significa una unitat administrativa però sí una unitat nacional des la perspectiva cultural i històrica. Aquesta decisió es fa per anar en contra de la nostra cultura i de la unitat de la nostra llengua. Es fa per descafeïnar les nostres demandes sobiranes, per raons econòmiques per esdevenir una terra colonial sotmesa als interessos econòmics que com s’ha demostrat no estan per la defensa de les persones del país. És un canvi que traeix el pensament de Salvador Galmés, que traeix totes aquelles persones llorencines que des de la cultura han volgut preservar la nostra identitat. Qui perd els orígens perd la identitat. Sense identitat deixarem d’existir com a poble i com a una societat forta, amb capacitat de decidir el seu futur. Deixarem de comandar dins ca nostra.

Joan Gomila

Son Carrió