Aquesta paraula, servirà avui per parlar de la memòria i de les jugades que aquesta, a vegades fa.

Crec que en el nostre entorn hem sentit utilitzar meula amb el significat de miula (però ens podem errar, potser la memòria ens enganya) i també nyeula amb el mateix significat (ja publicada)

Tot sorgeix a l’escoltar la veu, singularment alta i estrident d’una persona.
-Vaja ,miula què té!. -Que és miula o meula?…diccionari!

Potser miula o nyiula (meula és una altra cosa)

El DCVB mostra:

MIULAf.
Veu humana aguda i forta (Mall.). «Vaja una miula que té aquesta dona!»

 

NYEULA f.
Veu prima i nasal, de persona pidolaire o gemegosa (Manacor).

 

MEULA f.
|| 1. Borratxera (mall., men.). Escorxava una meula que havia agafada diumenge decapvespre, Ignor. 45.
|| 2. Constipat fort (mall., men.). «He agafat una meula, que no m’aguant». «No vagis descalç, que aplegaràs una bona meula!»

(Amb aquest sentit no surten en el Normatiu)

Aportació de Caterina Pons
Imatge de Google