La popular llegenda japonesa del “fil vermell”, referida al destí -futur- i enfocada a les relacions personals, em suggereix l’existència d’un possible “fil verd” que en lliga a l’entorn més immediat.
Faria referència al passat i se’ns faria present en forma de records viscuts suggerits per determinats elements concrets i personals.
Seria un fil líquid -personal i susceptible de canvis al llarg de la vida-, tangible i mesurable -és a dir més científic-, que faria part de cada un dels relats personals.
Es detecta al respondre a dues preguntes concretes:
Quins records es fan presents adesiara que et lliguen a la Terra?
De quina manera suposes que, aquests records, condicionen el teu viure?
Confessaré els meus fils verds que apareixen, cada any, ara a finals d’agost.
Un és la floració de les esparegueres de gat. Les subtils flors blanques contrasten amb els ocres de les herbes assecades pel sol.
El seu suau perfum em porta a la introspecció, al plaer d’enfocar, ulls clucs i per uns moments, el sentit de l’olfacte de forma exclusiva. Son moments de concentració i absència, deixant que el perfum embolcalli el moment de forma exclusiva. Moment d’èxtasi on hom es sent lligat al Tot i que ben aviat s’esvaeix amb el retorn de la consciència del pensar pragmàtic.
Un altre és el so dels abellerols. El sec, repetitiu i alhora melodiós grallar d’aquells ocells de vistosos colors que passen l’hivern a l’Àfrica tropical i es presenten, ara, planejant com a puntets negres gairebé imperceptibles, sobre el blanc dels cotonosos núvols.
El seu so, em porta a recordar les eixides familiars de collita d’ametles, amb calor, polls, cançons, ordres i converses interminables -veus en queden unes quantes en el cucurull!, has de pellucar bé!, i de gran que voldràs ser?…- que conformaran una xarxa de missatges inconscients que quedaran aferrats a l’ésser.
Nombroses persones conegudes desconeixen aquests fils verds o en tenen d’altres. El sol surt per a tothom!. Tots tenim els nostres fils de connexió amb l’entorn.
(Imatge d’abellerols de Wiquipèdia)
Molt curiós .A mi cada any l’arribada dels abellarols em recorda que es primavera i aviat arribará l’estiu. Cada matí miro al cel i esper veure la seva arribada amb la cridòria característica ,Confirma l’arribada del bon temps.
Salut i força Guillem !
Gràcies Jaume. Agraeixo profundament el teu comentari. Es veu que hi ha “fils verds” compartits!.. I amb la riqueda que implica el compartir de diferentes formes -arribada i partida migratòria- i missatges.