La xarxa en va plena tant del que passa el dia de la cursa “Mes sans que un gra d’all” -cursa on l’Ajuntament, per cert, després d’uns anys de coherència amb la sequera tornà escampar aigua sobre els particiupants- quan de forma espontània (?) -es posa l’interrogant perquè tots sabem que n’hi ha un que comença i els altres el segueixen- va apareixer la cansueta “Pedro Sánchez, hijo puta”, així, talment, en llengua castellana.

Posteriorment, del dia de la Granotada la descarada agressió a una persona. Agressió contestada per gran nombre de grups i associacions locals, amb lectura de diversos manifests aquest 14/08/25 i on, entre altres coses, es demana reorientar la mirada de la vergonya. No es tracta tant de fer costat a la víctima com de destapar els agressors.

Diuen que les des crisis en neixen les oportunitats. Les Festes del 2025 ofereixen l’oportunitat de clarificar i exigir l’aparició d’intocables retxes vermelles, les que assenyala la llei, que ningú no pot traspassar.
En moments de polarització com el que s’ha evidenciat es fa més difícil governar perquè implica posar peu fiter davant determinades actuacions. No es pot pastelejar ni traspassar responsabilitat a tercers. Es tasca de Govern, dels grups que ostenten el poder i també dels que estan a l’oposició.

Ara ja sabem -la policia local segurament fa temps que ho sap, o ho hauria de saber- que hi ha un grupúscul neofeixista local, que compixa les normes de convivència i fa, adesiara, ostentació de violència i aguila franquista (il·legal).
Tot això s’ha destapat.
La pregunta és...I ara què?

(Imatge del Facebook de l’Ajuntament.  Concentració i lectura de manifests 14/08, amb policia local en primer terme)