Dimecres 15 d’abril a les 19h l’autora Sonia Ponte presentará el seu primer llibre “Los hilos que nos conforman” a la Biblioteca de Cala Millor a les 19h.

Hola Sonia…per als qui encara no et coneixen, Qui és Sonia Porte i com neix la teva relació amb la lectura?
Vaig néixer a Barcelona, encara que vaig arribar a Mallorca sent molt petita. El meu pare era un gran lector, tot i que no escrivia. D’alguna manera va ser el meu primer filtre literari: sempre em sabia dir si un llibre m’agradaria o no. A més, és la persona que més ràpid he vist llegir a la meva vida, i crec que en vaig heretar aquest amor per la lectura.

En quin moment vas sentir que necessitaves escriure Els fils que ens conformen?
El detonant va ser una cosa inesperada: fa uns mesos em vaig fracturar el canell. Allò em va obligar a parar en sec i em va generar força estrès. Va ser un moment dur, perquè quan un s’atura de cop el soroll exterior es torna més fort. En aquell silenci vaig decidir que era el moment d’apagar aquest
soroll i començar a escoltar el que duia a dins.

El títol del llibre és molt suggeridor. Com neixen aquest “fils” que donen nom a la obra?
Tot va començar prenent un cafè amb una bona amiga. Feia temps que intentàvem quedar, però sempre estàvem ocupades. La vida va voler que, per diferents circumstàncies, aquell moment finalment arribés per a totes dues. Parlant amb ella em vaig adonar d’una cosa molt senzilla però molt profunda: sense adonar-nos-en, tots estem connectats els uns amb els altres. D’aquí va néixer la
idea.

El llibre està format per tres relats. Què uneix aquestes tres històries?
Jo. Són tres relats viscuts per mi en diferents moments de la meva vida i des de diferents percepcions. El que els uneix és qui sóc avui: allò que vaig viure, allò que vaig sentir i tot allò que m’ha portat fins aquí.

Què t’agradaria que sentís el lector quan s’acabi el llibre?
M’agradaria que el lector sentís que no estem sols. Que, fins i tot quan no ho veiem, hi ha fils invisibles que ens connecten amb altres persones. De vegades apareixen als moments més inesperats, però d’alguna manera aquestes connexions estan destinades a trobar-nos.

És el teu primer llibre. Què ha significat per a tu aquest procés?
La veritat és que mai no vaig pensar que acabaria convertint-se en un llibre. Quan vaig començar simplement vaig escriure, vaig escriure i vaig escriure. Després els vaig donar a llegir persones que no em coneixien i em va sorprendre molt la seva reacció. Més tard ho vaig compartir amb amics i familiars, i tots coincidien en alguna cosa: els agradava, però se’ls feia curt. Així que em vaig asseure de nou a escriure… i van començar a sortir més capítols, fins que finalment van aparèixer dos relats més. Ara que veig la meva obra publicada sento una barreja difícil d’explicar: emoció, però també una mica de por.

Vius a Son Servera. Com influeix Mallorca en la teva manera de mirar la vida i d’escriure?
Mallorca és una illa preciosa, tot i que en els darrers anys s’ha vist força saturada. Tot i això, crec que Son Servera encara conserva una mica d’aquesta Mallorca més tranquil·la i autèntica. Quan camino per la muntanya amb els meus gossos moltes vegades penso en la sort que sóc de viure aquí, i aquest sentiment també és present en el meu relat.

A qui recomanaries aquest llibre?
Crec que és un llibre que pot llegir qualsevol persona perquè els relats recorren diferents etapes de la vida, des de la infància fins a l’edat adulta. En algun moment tots ens podem sentir reflectits en alguna d’aquestes experiències. De fet, les primeres persones que el van llegir anaven des d’adolescents fins a jubilats, i tots van trobar alguna cosa amb què connectar.

Si haguessis de definir el llibre en una sola frase, quina seria?
Tota vivència acaba en experiència.

Després d’escriure aquest llibre, què has descobert sobre tu mateixa?
Que feia molt de temps que treballava en mi mateixa sense adonar-me’n, i que no va ser fins que em vaig asseure a escriure quan ho vaig poder veure amb claredat.

T’agradaria continuar escrivint?
És clar. Crec que encara m’he deixat força coses al tinter.