Com a sistema viu que és la llengua, s’ha anat substituint el seu significat per altres paraules més “modernes”, verd, tendre, inacabat…
En la meva joventut, mot ben usual en el sí de la família.
Mostra la singularitat que, en la quarta accepció del DCVB, en sentit figurat, mostra una referència a Salvador Galmés.
El DCVB mostra:
GRENYALadj.
|| 1. Verdós, encara no ben madur o no acabat de granar (mall.); cast. cerollo. «Aquestes figues són un poc grenyals». La gent, en vèurer el blat farit, el segan grañal y verdós, Fontanet Conró 28. Les galtes tenien el rubor de les magranes grenyals, Vidal Mem. 122.
|| 2. (Arròs o llegum) cuit incompletament, que encara dureja una mica (Empordà, Vallès, Barc., Camp de Tarr.).
|| 3. (Suro) mancat de consistència i finor (St. Feliu de G.).
|| 4. fig. Primerenc, encara no arribat a plenitud; cast. primerizo. La tardor… se’n ve coronada de boires grenyals, Colom Juven. 18. Esperava l’amor ab l’ardència del cos grenyal, S. Galmés (Catalana, ix, 6).
Fon.: gɾəɲáɫ (or., bal.).
EL DIEC2 mostra:
grenyal
1 adj. [AGA] [LC] No ben madur.
2 adj. [HO] [LC] Poc cuit, que crueja.
Aportació de Bel Alemany