L’avantatge d’escoltar el parlar de les persones de certa edat. N’Antoni “Cus” va parlar d’engronyo. Quan quan poses el mot en recerca apareix engronyonir que remet a engrunyonir-se.
També apareix en el normatiu (Diec2) amb el significat “Un mecanisme, moure’s més feixugament per haver-s’hi posat pols, fet rovell, etc.”

El DCVB mostra:

ENGRUNYONIR-SEv. refl.
Posar-se feixuga una cosa, fer-se difícil de manejar o de fer funcionar, a causa principalment de la humitat (val.); cast. enmohecerse. «Eixa porta s’ha engrunyonit».
Fon.: aŋgɾuɲoníɾse (Val.).

Imatge de Google