No recordo si va ser un envit de n’Antoni Pascual o si va sorgir de forma espontània en la conversa, quan es parlava d’oficis perduts i de la singular olor que feien els tallers dels sabaters.
El sentit de l’olfacte és de llarga memòria. Segurament no la sabriem descriure però de seguida que sentim una olor singular la recordam i, generalment la podem localitzar, recordar els moments en que la vam sentir..
Cerol, un mot de diverses accepcions.
El DCVB mostra:
CEROL m.
|| 1. Matèria viscosa, composta de cera, pega i oli, que els sabaters empren per untar el fil de cosir per tal que sia fort i aguanti bé en el punt (val., bal.); cast. cerote. No vui doblés ni billets de banch plens de cerol, Ignor. 5.
|| 2. Brutor greixosa (Mall.); cast. mugre, saín.
|| 3. Por excessiva (Val., Mall.); cast. cerote, canguelo.
|| 4. Embriaguesa (Men.); cast. curda.
Fon.: seɾɔ̞́ɫ (val.); səɾɔ̞́ɫ (mall., men., eiv.).
Etim.: derivat de cera.
Un malnom reconegut a Sant Llorenç: Cerol-cerola. I és que els malnoms sovint són exemples de mots en desús.