Ja s’ha dit altres vegades, la llengua, com el caràcter, te molt de familiar; en aquest entorn més intim sentim paraules que fem nostres i usam habitualment. Posteriorment amb lectures i altres entorn relacionals anirem ampliat la llista de paraules usades.
Però l’univers de la llengua va molt més enllà. Existeixen les “paraules inexistents”, aquelles que mai has usat ni has sentit. Tota una lliçó d’humilitat.
Predre’n consciència també és objectiu de la present secció.
En negreta s’assenyalen les accepcions recollides en entorns propers.
El DCVB mostra:
COFÍ m.
|| 1. Mena de senalla planera d’espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens…, e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.). Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.
|| 2. Esportí on es posa la pasta d’oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín.
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d’enfornar (Gir.)
|| 4.Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
Fon.: kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
Etim.: evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d’oferir certa dificultat el fet que d’un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana –in i catalana –i, que correspon a un –īnum amb i llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).
Aportació de Serafí Lliteres
Imatge de Google
Seria el que ara en deim tapper idò
Segons el diccionari, en versió manacorina, sembla que si. En el nostre entorn, darrerament s’ha usat el castellanisme “fiambrera”, en comptes del modern l’anglicisme (fomentast per la “nostra” televisió pública).
Per ca nostra crec recordar que mu mare hi tenia els fils, les agulles i els didals de cosir. Hi era una senalleta d.espart forrada de tela per dedins amb una corda que ho tancava tot
La resposta ha activat la memòria. Efectivament, en format diminutiu “cofinet” era el recipient -capsa rígida folrada de tela- on ma mare també hi guardava els ormejos de cosir. En altres indrets -zona de Santanyi- tal recipient té el nom de “covenet”.
Aquesta és la definició que tenia jo present, era un recipient, a on s’hi guardaven el fil, les agulles i tot els ormejos de cosir en general 🙂🧵.