Paraula curiosa. De les cinc accepcions, en el meu record solament hi ha la cinquena (i potser la tercera)

No apareix en el Normatiu però era i és usat en el sentit de perdre l’enteniment, la comprensió de les accions, anar voluntariament pel camí que sembla errat errat…

Sebla que anam pel camí d’un futur incert. Sabem que no es pot mantenir el ritme però no ens sabem aturar, hem perdut el corbam.

El DCVB mostra:

CORBAMm.
|| 1. Conjunt de corbades d’un sòtil (Mall.); cast. bovedillado.
|| 2. Conjunt de peces mestres i bàsiques d’una construcció (Mall.); cast. armazón. Cada vegada que’m passan per demunt ses diligències estibades de marinés…, tot es meu corbam fa sentiment, Roq. 48.
|| 3. Conjunt de coses necessàries per a un fi determinat (Mall.); cast. arneses, arreos.
|| 4. Béns de fortuna; recursos econòmics (Mall.); cast. recursos, cuartos. Treure es corbam: treure els diners, fer despeses (Mall.); cast. apoquinar. Qui vol la joya, trega el corbam, Penya Poes. 224. No tenir corbam: no tenir diners, no posseir res. Temps fa que a Mallorca ningú té corbam, Penya Poes. 17. Perdre es corbam: perdre-ho tot, quedar desposseït de tot el que es tenia (Mall.).
|| 5. Perdre es corbam:(met.) perdre l’equilibri mental (Mall.); cast. volverse loco. «Hem perdut es corbam cercant sa clau, i no l’hem arribada a trobar».
Fon.: koɾbám (Mallorca).
Etim.: derivat col·lectiu de corba.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google