«Parera Fons és una personalitat emblemàtica a Manacor». Així definia el regidor de Cultura Ferran Montero la importància d’Antoni Parera Fons per a la ciutat de Manacor. Conjuntament amb Maria Muntaner, editora, foren els encarregats de donar pas als convidats que presentaren el llibre Antoni Parera Fons. Música d’aigua, sal i llum, obra de Bàrbara Duran Bordoy. La presentació, als jardins de la Torre dels Enagistes, fou tot un èxit de participació, amb nombroses personalitats de les Illes.
Pablo Mielgo, director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears va encetar les intervencions, subratllant que, a part del mestratge de Parera Fons com a compositor, ell és sobretot una bona persona. El seu bon caràcter, alegria i disposició cap a tots és ben coneguda; una personalitat poc habitual en un món, com el de la música, on més aviat la competència és la que predomina. El Dr. Antoni Pizà, professor de la Universitat de Nova York, va destacar també la gran energia personal d’aquest compositor manacorí; per fer un repàs de les seves aportacions al món musical contemporani, del qual va destacar el seu mestratge en les obres vocals, present ja als seus inicis i que ha eixamplat fins a l’actualitat.
Per la seva banda, Parera Fons va agrair l’oportunitat de poder compartir les seves vivències contingudes en el llibre, però també va afegir que se sentia una mica empegueït de ser el protagonista; encara que va reconèixer que Duran havia fet una molt bona feina. Bàrbara Duran va tancar les intervencions, i va fer referència a la tasca que ha suposat passar de les converses relaxades a un text escrit que conté tots els girs verbals manacorins, els d’un català de Mallorca molt ric, que és el que parla Antoni Parera. Duran va dir que potser estam davant les darreres mostres d’un mallorquí que, fins i tot, es parlava a determinat barris, com el de Baix des Cos. I va acabar dient que és en la música de Toni Parera on hi trobarem tot el que ens fa falta per retrobar l’ànima de l’illa, tot allò que forma part de la nostra cultura, perquè la seva obra en conté els elements més essencials: és una música feta d’aigua, sal i llum.
