Tonades i músiques de Llevant

L’experiència evidencia que la resposta del public local a les presentacions i demés intervencions socials no acostuma a ser gaire animosa. Segurament per això em va sorprendre tant la durada com la intensitat dels aplaudiments que tancaren l’acte de presentació del CD  “Tonades i músiques de Llevant”

Particularment m’agradà molt. La vaig trobar ben adient i completa. També vull manifestar el profund respecte vers tot el que  s’amaga sota el que es coneix per “cultura popular” que, massa vegades es considerat apèndix marginal d’una cultura elitista, formal i oficial.
Per això em vaig atrevir a demanar a Rafel Duran si em podria passar la presentació amb la finalitat de publicar-la a Card.cat.
Entenc que cal deixar constància escrita i pública dels valors que es manifesten en el contingut de  la presentació, llegida amb seguretat i de forma clara per Joana Domenge amb el suport tècnic de Rafel Duran. Una presentació deliciosa que ens han fet arribar juntament amb les fotografies d’aquell primer acte (03/08/2022) de les Festes Patronals d’enguany.

Aquest és el text i part de les imatges:

Bon vespre a tothom i moltes gràcies per la vostra assistència.
Avui vespre és un motiu de festa poder celebrar aquest acte. Dia 10 d’agost d’enguany, festivitat de Sant Llorenç, farà 40 anys que es va presentar el disc Tonades i Música de LLevant, més conegut popularment com el disc de l’amo Antoni Fai. Ha plogut molt de llavors ençà. Per ventura, aquí, hi ha persones que no han sentit mai la seva veu.
Al disc, a més de jotes, mateixes i cançons, hi ha moltes tonades, que són  probablement les cançons més antigues i genuïnes de Mallorca. Alguns estudiosos han comentat que s’han cantat des de fa més de mil anys, fins que el renou dels motors del segle XX les varen silenciar.
A la majoria de mallorquins, no les solen agradar les tonades de treball, tot i que són el crit de la terra esterrossada, la queixa feta cançó que acompanyava la feina feixuga de sol a sol. Tots coneixem la dita: qui canta els seus mals espanta. Les tonades són la memòria col·lectiva de com varen viure durant segles els nostres avantpassats en una illa pobra.
De tonades n’hi havia per cada feina, i les que ens han arribat són, sobretot, les que es cantaven en temps de messes damunt les eres, suportant el sol de l’estiu. Un cant de supervivència, d’un immens valor socio-cultural, que esqueixa l’ànima igual que ho fa el flamenc o les cançons dels descendents dels esclaus africans. Les tonades també ens recorden d’on venim.

(Aqui escoltàrem la Tonada des llaurar amb la veu de l’amo Antoni Fai.
La fotografia de 1983 correspon al cant de la tonada dins un restaurant en motiu d’haver rebut el premi ‘Personatge 83’ de Radio Popular)

En aquests quaranta anys hi ha hagut un parell d’intents de tornar re-editar aquest disc, però fins ara no havien arribat a bon port. El passat mes de febrer, en Rafel Duran va caure que enguany era el quarantè aniversari del disc i que s’havia d’intentar insistir en la re-edició. Feia temps que ens fèiem la pregunta: existirà encara la maqueta del disc? En Rafel va parlar amb na Dolors Sánchez, la regidora de cultura, i amb mi per saber el nostre parer. Li vaig passar el telèfon d’en Toni Fernández de Digitals Pro. Ell era l’única persona que ens podia treure de dubtes. El disc s’havia enregistrat al seu estudi de cas Català.

En la conversa telefònica entre en Rafel i en Toni hi va haver una agradable sorpresa que va deixar en Rafel amb la boca oberta. No tan sols conservava en perfecte estat la maqueta del disc, sinó que havia reeditat 475 Cd’s per regalar a l’Ajuntament de Sant Llorenç, gràcies a una subvenció que havia
aconseguit del Consell de Mallorca. Només calia anar-los a cercar. I aquest és el motiu que ens reuneix avui per celebrar aquesta reedició i regalar-los als interessats.

Els que ja tenim una edat, i vàrem escoltar discos de vinil, recordam que tenien dues cares i que s’havien de girar. La cara A del disc Tonades i Música de Llevant està dedicada íntegrament a l’amo Antoni Fai en homenatge pel seu vuitantè aniversari, i conté: dues jotes, dues mateixes i el ball de la balanguera interpretades amb l’amo en Pep de son Berga, que com sabeu feien colla i les sabien sonar ben vitenques. També hi ha la cançó de Ses Sales i la de Sant Antoni, així com una codolada.

En canvi a la cara B, hi ha les cançons d’altres pagesos llorencins que varen ser convidats a participar-hi: l’amo en Rafel de sa Fontpella amb les tonades de llaurar, segar, tondre i ventar damunt s’era; l’amo en Guillem Sacos, amb dues cançons dels darrers dies acompanyat d’una ximbomba. I un matrimoni de Petra, madò Margalida Taleca i l’amo en Toni Salom, que varen enregistrar les tonades de segar, batre i llaurar. Aquesta cara B es tancava amb la tonada des llaurar, cantada també per l’amo Antoni Fai.
A més a més, hi ha dues peces instrumentals interpretades pel grup de música tradicional Sis Som: la melodia de sant Joan Pelut de Sant Llorenç i els boleros mallorquins.
I és que na Bel Cerdà, membre de Sis Som, juntament amb en Tomeu Massanet de ses Sitgetes, que llavors era el director de l’agrupació Card en Festa de Sant Llorenç, varen ser els promotors d’aquest projecte. Na Bel fa anys que ja no és amb nosaltres, però avui i des d’aquí els volem agrair profundament a tots dos, sobretot a en Tomeu, la valentia i el coratge que tingueren fa quaranta anys d’envestir aquesta feina.

Les jotes, mateixes i copeos del llevant mallorquí, tan peculiars i tan
característiques, que van des d’Artà fins a s’Alqueria Blanca, havien
sobreviscut al segle XX. Però era més que necessari deixar-ne constància.
El disc de l’any 1982 va contribuir a ampliar el patrimoni de la comarca del llevant illenc, i al mateix temps reivindicar-la. Feia falta immortalitzar el món de la pagesia, i sobretot la darrera generació amb la que desapareixia una manera de viure. Si no s’hagués fet no ens ho perdonaríem: la pèrdua hagués estat immensa. A Àfrica hi ha un proverbi que diu: quan una persona major mor, es crema una biblioteca. A Mallorca també passa. I
per tot arreu.Abans, cada persona cantava les seves tonades de feina de manera personal,amb petites variacions. No hi havia cap tonada de segar idèntica, ni cap
melodia de jota, mateixa o copeo igual. Aquesta particularitat creava un mostrari cultural d’una immensa riquesa. I ara, quaranta anys més tard, escoltam aquest disc com un gran tresor. Un patrimoni immaterial no ja del nostre poble, ni de la nostra contrada, sinó universal. Els protagonistes del disc fa anys que ens deixaren, però encara podem escoltar les seves veus, modismes i melodies gràcies a aquest disc.
Els anys setanta del segle XX varen ser uns temps de recuperació de la identitat insular. L’amo Antoni Fai tenia 72 anys quan a Sant Llorenç es va recuperar el ball de bot l’any 1974, i no li va saber greu pujar a un escenari a cantar tonades de feina. Fins aleshores només les havia cantat damunt l’era. Aquesta bona disposició a cantar en públic va permetre que el convidassin a cantar per tot Mallorca, i naturalment va rebre molts de premis.

Aquesta fotografia de 1975 ho demostra, feia un any que havia tornat a sortir a cantar i el podem veure a ca seva, amb la guitarra i darrera ell,
damunt la taula, s’hi apleguen els premis que va rebre només en un any.
Tenim unes imatges gravades a son Berga de l’any 1987. Llavors l’amo Antoni tenia 85 anys i amb l’amo en Pep de son Berga sonen una jota.

Recordem quatre dades de la seva biografia:
L’amo Antoni Fai (Antoni Bonet i Fullana) va néixer l’any 1902 en una família de pagesos que estaven llogats a sos Promets, dins el terme
municipal de Manacor. El primer ball on va cantar i sonar la guitarra va ser a les matances de son Cifre. De llavors ençà va sonar i cantar als balls de matances des de son Figuera fins a sa Vall (Manacor). Diuen que fins i tot perllongaven les matances si ell no hi podia anar. També va cantar amb els salers de la seva contrada per arreplegar panades i ous per poder fer el ball de l’Àngel. I va ser contractat per cantar als balls de rifa de Manacor que eren gairebé setmanals. Dia 9 de juny de 1927 es va casar amb una llorencina, sa madona Margalida Riera, de malnom Molinera i gran balladora. L’amo Antoni també cantava als balls de bot de les festes de Sant Llorenç i a les peladisses d’ametlles.

És important remarcar que l’any 1932 va passar per Sant Llorenç una personalitat important: el musicòleg i compositor Baltasar Samper, implicat amb un gran projecte: l’elaboració del Cançoner Popular de Catalunya. Era la seva VII missió a Mallorca. A banda de fer cantar a les brodadores del Taller Gran, l’amo Antoni li va cantar la cançó de Ses Sales, tal i com certifiquen els documents publicats. I el deuria gravar com feia amb tothom. En Baltasar Samper en les missions de recollida de cançons i tonades es passejava amb una càmera fotogràfica i un fonògraf com el de la fotografia per enregistrar la pagesia d’aleshores.

(A la imatge  Baltasar Samper enregistrant l’any 1928 amb el seu fonògraf a l’amo en Pep ‘Coixet’  de Lloseta)

És una llàstima que amb la guerra civil tot aquest material sonor es perdés.Però es conserva la partitura de la cançó de Ses Sales que l’amo Antoni també va enregistrar al disc Tonades i Música de Llevant.
En Baltasar Samper la va titular Ses Panades. I davall la partitura hi va escriure: Cantaire, Antoni Bonet i Fullana “Fai” de Manacor, 27 anys. Resident des de fa tres anys a Sant Llorenç des Cardassar.

(La cançó de Ses Sales que l’amo Antoni va gravar en aquest disc, ha estat cantada el dia de Pasqua d’enguany en la primera sortida dels salers de Sant Llorenç)

Al llarg de la dècada dels anys quaranta del segle XX, durant el temps difícils de la postguerra, a Sant Llorenç es varen deixar d’organitzar balls de bot. A poc a poc també es perderen fins i tot els que es feien per les cases de fora vila. En aquell moment l’amo Antoni estava a son Llullets i va haver d’arraconar la guitarra. L’any 1961 es va retirar definitivament a la posada llorencina, a l’actual carrer Ponent.
L’agrupació Card en Festa (i com a iniciativa del Club Card) va organitzar el primer ball de bot el maig de 1974, després de gairebé trenta anys de no fer-se’n. Va ser dins el pati del convent de ca ses monges. I l’amo Antoni hi va cantar i sonar amb l’amo en Pep de son Berga.
A partir d’aquí no hi va haver aturador. Dia 15 de setembre del mateix any se’n va fer un altre a Son Berga, on hi vivien l’amo en Pep i la madona Francisca Meca, una gran balladora de jotes i mateixes.
I dia 3 de novembre, també del mateix any, un altre a s’Auma, on hi estaven sa madona Francisca Faieta” i l’amo en Gaspar Genovart, filla i gendre de l’amo Antoni, i també grans balladors de jotes i mateixes.
De llavors ençà, el ball de bot ha viscut moments d’eufòria i, per sort, encara dura. No hi ha fotografies del primer ball al pati de ca ses monges. En canvi n’hi un parell del ball de son Berga (1974).

Els sonadors fotografiats són l’amo en Toni Orell i en Tomàs Sacos i ran d’ells son pare, l’amo en Guillem Sacos. I en una fotografia del ball de s’Auma curiosament hi surt l’amo en Rafel de sa Fontpella acompanyant amb mamballetes els sonadors que en aquell cas varen ser l’amo Antoni
Fai i l’amo en Guillem Sacos.

Observant aquestes fotografies es veu que fa 48 anys hi havia poca gent que sabés ballar. Si sonaven jotes, sortien més balladors. En canvi eren pocs els que sabien ballar les mateixes.

L’amo Antoni va rebre molts de premis. Creiem que és important fer-ne una llista per fer-nos una idea del reconeixement que va tenir:
– El mes de juny de 1975 na Margalida Nebot, de Son Servera, va reunir membres de Sa Revetla de Son Servera i del Card en Festa de Sant Llorenç per participar al XX Concurso Nacional de Coros y Danzas de Palma, sonant i ballant mateixes. Varen rebre el Primer Premi i foren seleccionats per representar Mallorca a la final de Madrid. De Sant Llorenç hi anaren l’amo Antoni Fai i l’amo en Pep de son Berga com a sonadors. Els balladors varen ser na Francisca Faieta, en Gaspar Genovart i els tres germans Mec: en Joan, na Francisca i n’Andreu.
– Dia 25 de juliol de 1975, l’amo Antoni va obtenir a Algaida el Primer Premi de Cançó en la vetllada de Cançó de Festa i Ball Mallorquí, organitzada per l’Obra Cultural Balear. El Jurat va ser presidit per Maria Aurèlia Capmany.
– 20 d’Agost de 1975. Premi de “Cançó de feina” al II concurs de Cançons Populars Mallorquines de S’Arenal.
– El mateix 1975 va rebre del Club Card de Sant Llorenç una placa commemorativa pels premis aconseguits i una altra de part del Card en Festa pel mateix motiu.
-El mes de Febrer de 1976 va participar al “XX Concurso Nacional de Coros y Danzas” de Madrid amb membres del Card en Festa i de Sa Revetla de Son Servera.
– El mateix any 1976 l’ajuntament de Sant Llorenç li ret un homenatge i li fa entrega d’una placa commemorativa.
– 1981. En la Setmana Cultural Vázquez de Mella de Manacor, li fan entrega d’una placa commemorativa.
– 10 d’Agost de 1982. El grup de ball de l’associació de veïnats Camí d’en Barrotes i Santa Maria i el grup de música S’Eixam, ambdós de Maó li entreguen una placa en reconeixement de la seva dedicació en cos i ànima al folklore mallorquí.

– L’any1983 va ser el personatge “Popular 83”, premi concedit per Radio Popular.
– El 3 de setembre de 1988, a la Setena Festa folklòrica de Cultura Mallorquina de Son Ferriol va obtenir el Premi per la seva tasca i dedicació a la cançó en la música de Mallorca. Allà mateix, el president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, Gabriel Canyelles, li va entregar una placa en reconeixement a la seva dedicació a la cançó popular mallorquina.
El dia de Sant Llorenç de 1982 a la plaça de l’ajuntament hi va haver festa grossa. No tan sols es presentava el disc Tonades i Música de Llevant, sinó que també s’aprofitava l’avinentesa per fer-li un homenatge. L’amo Antoni Fai acabava de fer 80 anys. Vingueren balladors convidats d’Eivissa i de Menorca. I la llista dels balladors mallorquins és impressionant: Card en Festa i Escola Card (Sant Llorenç des Cardassar), Artà balla i canta(Artà), Sa Revetla (Son Servera), Rondalla des Pla (Petra), Estol desGerricó (Felanitx), Aliorna (Ciutat), Aires de Pagesia (Sant Joan), Puig de Bonany (Petra), Escola Marjal en Festa (Sa Pobla), Aires Sollerics (Sóller),
Escola de Ball (Alcúdia), Agrupació folklòrica (Manacor), Revetla d’Algebelí (Muro), Escola de ball de Son Carrió i el grup Sim Som.

El folklorista Antoni Galmés va participar com orador de la vetllada i l’Ajuntament va entregar una placa commemorativa a l’amo Antoni.
(L’amo en Pep ‘de son Berga, l’amo en Tomàs ‘Sacos’, l’amo en Guillem ‘Sacos’ i l’amo Antoni ‘Fai’)
L’amo en Pep de son Berga (Josep Jaume i Bosch) és la persona més jove del disc Tonades i Música de Llevant. Va néixer l’any 1933 a son Berga (Sant Llorenç des Cardassar) on tota la seva vida hi va fer de pagès. Tenia anomenada de bon esveiador i empeltador. Va aprendre a sonar i a cantar jotes, mateixes i copeos en la dècada dels anys quaranta del segle XX just quan el ball de bot s’apagava a la comarca.
El 9 de maig de 1957 es va casar amb la madona Francisca Galmés Meca una gran balladora de jotes i mateixes que de petita n’havia après de la dona de l’amo Antoni Fai. Des de 1974 va acompanyar sonant la guitarra i cantant jotes i mateixes amb l’amo Antoni Fai que sonava el guitarró.L’anècdota és que l’amo en Pep tenia un guitarró i l’amo Antoni una guitarra i quan arribaven al ball s’intercanviaven els instruments. La tràgica torrentada del 9 d’octubre de 2018 de Sant Llorenç des Cardassar, entre
moltes altres coses, també se’n va dur el guitarró de l’amo en Pep.
Un altre llorencí que va romandre immortalitzat al disc és l’amo en Guillem Sacos (Guillem Bosch i Frau). Havia nascut l’any 1901. La seva família vivia a son Negre i a ell, d’al·lot pucer, ja el varen llogar de porqueret a Rotana, a pa i sostre, o sigui, a canvi només de menjar i donar- li cobri sense cap tipus de manutenció econòmica. Ens han contat que una germana seva, de tant en tant, li feia arribar menjar perquè es veu que els amos miraven prim. Pobresa i explotació infantil. De jovenell, l’amo en Guillem sonava i cantava a tots els balls que el convidaven. De jove també va fer una temporada de picapedrer i l’any 1928 es va casar amb la madona Maria “de son Cabrer”.
Llavors es va instal·lar a son Cabrer i hi varen estar devers 19 anys Més tard a son Blavet i a s’Hort de son Suau, fins que decidiren anar a viure a Manacor.
L’any 1974 va sonar als primers balls de bot, però va ser un dels sonadors,segons ens ha contat en Tomeu de ses Sitgetes, que no va voler sortir a cantar en públic a les places. Només ho va fer a les festes privades.
L’altre llorencí del disc és l’amo en Rafel de sa Fontpella (Rafel Umbert i Mascaró) que va néixer l’any 1916 a la possessió de son Garriga i va passar
la seva infància a les cases de son Vives, son Pontet i sa Fontpella, finca que son pare va comprar quan ell tenia catorze anys.
De petit va aprendre a cantar i a ballar i als divuit anys va aprendre a sonar la guitarra de qui seria el seu sogre, l’amo en Tomeu Palavet. Sonava i cantava als balls de les cases de fora vila de la seva contrada. El convidaven als balls de matances d’aquells que duraven tota la nit.
A vegades s’hi presentava amb l’amo en Toni Quart, de ses Cases Noves, un altre cantador que l’acompanyava fent mamballetes perquè no sabia tocar cap instrument. El 18 de setembre de 1943 es va casar amb sa madona Joana “Paleveta”. Abans de la guerra civil, l’amo en Rafel no va arribar a cantar mai amb la colla oficial del ball de bot de les festes patronals. I quan l’any 1974 es torna a recuperar el ball, també en va
quedar al marge, per bé que ell demanà per cantar.
Va ser l’any 1983, a l’edat de 67 anys, que va començar a cantar a les places de Mallorca, convidat pel grup Tramudança, i fent colla amb les veus i els guitarrons d’en Rafel Duran i de na Francisca Cotana.

Completen la llista de veus gravades un matrimoni de Petra format per la
madona Margalida Taleca (Margalida Lliteras i Sansó) i l’amo en Toni Salom (Antoni Salom i Salas).
Tota la vida varen fer feina al camp. Les seves veus i els seus modismes ho demostren bé: ella amb la seva veu etèria, que feia volar per l’espai, i ell, amb la veu esterrossada, i que per oposició es complementaven de
meravella. Ens encuriosia saber com havien contactat amb ells per participar al disc. Resulta, idò, que eren oncles del rector Joan Font, que va ser rector de Son Servera i posteriorment de Sant Llorenç. Na Margalida Nebot, de Son Servera i directora de l’agrupació folklòrica Sa Revetla, sabia que aquest matrimoni cantava tonades de primera, i va ser ella qui va passar la informació a en Tomeu de ses Sitgetes.

Un agraïment molt especial a na Bel Cerdà i a en Tomeu Massanet, si no hagués estat per ells que s’arromangaren de valent quaranta anys enrere,aquestes veus s’haurien perdut per sempre més.
Agraïr també a tots els cantadors que varen tenir la disponibilitat per ser enregistrats amb unes exigències tècniques a les que no hi estaven acostumats. I a tots els seus familiars que ens han passat informació i fotografies.
A l’ajuntament de 1982 que va col·laborar en el disc i al consistori actual que ha emparat la presentació d’avui.
Personalment, i de manera especial, un agraïment sincer a en Rafel Duran,
ja que jo només he estat la portaveu d’aquest aplec de notícies i consideracions que hem preparat tots dos.
Tots estam d’enhorabona, de bell nou podem apreciar aquest gran tresor de les veus d’antany que és Tonades i Música de Llevant.
Molts d’anys i bones festes!

Un pensament a “Tonades i músiques de Llevant


  1. Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/43/d867756014/htdocs/clickandbuilds/cardPuntCat/wp-content/plugins/gd-star-rating/code/blg/frontend.php on line 574

    Moly bo!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0 (from 0 votes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.