D’aquesta entrega en destacaria, potser l’articulació i ús -actualment desús- del “vet”: vetaquí, vetallà.

I també el para·llelisme que estavleix entre l’ús de referències geogràfiques i sentiments: “Amors fascinadores com les verticalitats del Gorg-Blau”, de banda la usual mirada poètica dels seus textos: “La campana esquexà l’atmòsfera ab les vibracions reposades”

verma f. Verema, ∥ ∥ 1, 2 (Urgell, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Benilloba, Vall de Gallinera); cast. vendimia.La verma s’acabava, Galmés Flor 111.

vertader (o verdader), -era adj. ∥ 3. adj. Que és real, que és allò que representa o que s’anomena; cast. verdadero.Exercien una vertadera sobirania, Galmés Flor 5

verticalitat f. Qualitat de vertical; cosa situada verticalment; cast. verticalidad.. Amors fascinadores com les verticalitats del Gorg-Blau, Galmés Flor. 46.

vèrtola f. ∥ 1. f. Gangli (Pallars, mall., men.); cast. ganglio, landrecilla.. Una secreció anormal de les vèrtoles, Galmés Flor 143

vespre m.d) Un vespre, el vespre, cada vespre, etc.: expressions que indiquen la primera part de la nit; cast. noche.. Ja fa dos vespres que te somiy, Galmés Flor 25

vessant ∥ 1. adj. Que vessa; cast. rebosante.La petita conca formada pels vessants pujava fins a la serra, Galmés Flor 74

vet Forma d’imperatiu arcaic de veure, que antigament s’usava amb plena valor verbal significant ‘veges, vegeu, mireu’ (cast. ved), i modernament es conserva en combinació amb adverbis de lloc i amb pronoms personals (vetací, vetallà, vetaquí, vet-l’aquí, vet-m’ací, vet-los-allà,Vet allà es Nin!, Galmés Flor 75.

veure (iant. veser i veer) 4. v. tr.: Les formes arcaiques vet i vets, equivalents a ‘mira’ i ‘mirau’ i al llatí ecce, s’usen encara actualment en combinació amb adverbis de lloc, i antigament s’usaven sense tal combinació.b) v. tr.: En combinació amb els adverbis de lloc ací, aquí, allà, equival al castellà he aquí, he ahí, he allí Vet-aquí l’origen del seu nom, Galmés Flor 12

viàtic m.: cast. viático.3. m.: Sagrament de l’Eucaristia administrat a un malalt que està en perill de mort. Passà ab professó muda, de viàtic, Galmés Flor 102.

vibració f. Acció i efecte de vibrar; cadascun dels moviments ràpids, periòdics i alternatius a un costat i l’altre de la posició d’equilibri; cast. Vibración La campana esquexà l’atmòsfera ab les vibracions reposades, Galmés Flor 28.

vibratori, -òria adj. Propi de les vibracions; dotat d’un moviment de vibració; cast. vibratorio.Veu de més amplitut vibratòria, Galmés Flor 50.