L’atzar de les paraules ens mostra, en aquesta setena entrega, un Salvador Galmés dolç i amorosit, sense deixar de banda el seu presumpte fort caràcter.
Al marruqueig dels dos jovencells, a l’apacibilitat de la corrent quieta o a la manera de lluir de l’estel…si oposen les baverades dels camps arrostollats o la lluita, en forma d’ariet, dels joves en el Pou Vell.
Al haver de destacar algunes de les paraules del DCVB que fan referència a Salvador Galmés, sorgeixen dubtes: ¿fer referència a les paraules perdudes o relacionar les més locals; les mes afinades o descriptivers…?
Avui m’agradarà destacar els “localismes” com almancos, ambent o ametló.
També resulta ben interessant la “cridoria” dels venedors ambulants. Un concepte ben viu en altres entorns -en allò que des d’aquí s’anomena “tercer món”- i aquí ja perdut del tot.
De la tamda de 10 paraules d’aquesta setmana. ,’agradarà destacar aquelles que no coneixia: alambor i algorfa.
Encara que ben curioses resulten les descripcions d’ala, referit al capell de Sant Joan Pelut, Albellonatges, com a conjunt d’albellons -fins i tot l’albellò ja és mot perdut-alçar vela i alçurar, mot en tottal desús.
D’aquesta entrega de 10 paraules galmesianes, voldria destacar, per poc usades, “airat” i “aiximplir”.
Tenir, o haver pegat “un mal aire” era una manera d’expressar alguna deformació física a vegades sols temporal.
“Aiximplir” era. fins avui, parauña desconeguda.
D’aquesta tercera entrega, malgrat es mostrin paraules en desús o ben poc usades, en voldria destacar dues, per a mi ben desconegudes: adondar i afrós. Com bé es veurà, la riquesa lèxica de Mn. Galmés, a més d’un dels motius de la present secció, serà una constant.
Avui, però, voldria enfocar el “Per afegitó”, molt usat en la parla llorencina del segle passat. Continua
De les 10 paraules galmesianes que avui es mostren en voldria destacar dues, que avui, poden semblar sorprenets i en certa manera perdudes: acondonar-se i acopament (de cor).
Altres es situarien a la llistat de paraules en desús: Continua
Una vegada feta la introducció es passa a una primera entrega de palaures galmesianes referenciades en el Diccionari català-valencià-balear. Continua
Intentarem, una vegada a la setmana, incidir en el tema de la llengua des d’una altra perspectiva.
Sense deixar de banda els “mots perduts”; ja en duim un bon raig en aquesta secció compartida; ni tampoc el tema dels barbarismes voldriem enfocar aquelles paraules del DCVB on es fa referència a “Flor de card” de Salvador Galmés. Continua