Aquest proppassat diumenge, a l’Espai 36 va tenir lloc la presentació de “MOTS. 225 paraules en desús a Sant Llorenç des Cardassar”

Hi interveniren, en Miquel Font, Regidor de Cultura i autor de la “Presentació” del llibre. Josep Cortès de l’Associació Flor de Card que conjuntament amb l’Ajuntament editen la col·lecció “Es Pou Vell”. Na Margalida Mateu presentadora de “Tentol”, programes d’IB3 radio i televisió i autora del pròleg. En Pau Quina, president de Card.cat i cogestor de la secció “Mots perduts”. I un servidor coordinador i treballador de les aportacions populars de la secció.

Per acabar s’oferí als coautors/participants la possibilitat de dir-hi la seva. Aprofità l’avinentesa en Rafel Duran. Tancà l’acte n’Andreu Matamalas amb la lectura de la glosa que, en el seu dia, regalà a la paraula “estim”.

Tots els intervinents ho duiem una mica preparat, però l’únic text escrit que tenim a disposició és la intervenció de Miquel Font, que s’adjunta.

Bon vespre a tothom:
Ahir celebravem el dia internacional de les llengües maternes, i no podia ser millor
l’ocasió per a fer-ho venir bé, per anit esser aquí on som amb la presentació d’aquest
recull de mots en desus.
Però si anit ho podem presentar és gràcies a la curolla d’en Guillem Pont i tota la teringa de col.laboradors que ha tingut. I permeteu-me desde la meva ignoràcia i desconeixement, fer-ne una petita apròximació d’en Guillem, que ha tingut la cura de la coordinació d’aquesta obra.
Si, a en Guillem el m’he inmaginat com un “sauri”, aquest cercador d’aigua que amb el
verduc en mà a trescat de persona en persona i baula en baula i ens ha duit aquí i ara,
amb aquest opuscle que tenim dins les mas i n’ha fet aquest aubelló de la paraula de la
qual n’ha estat un cercador. Tot això no hagués estat possible sense tenir els peus ben
ferms damunt aquest “trespol” de la terra llorencina que l’ha vist néixer. Home de tarannà tranquil amb les conviccions fermes de l’alletament matern d’aquesta llengüa que l’ha nodrit.
Però si parlam de mots, no és per enmirallar-nos del llenguatge d’antany dels nostres
padrins.
Mots, és per dir-nos d’una manera clara la gran fragilitat amb la que viu una llengua.
Abans de deixar morir o matar, abans de tot hi ha el pecat d’omissió, o sigui no fer res
per a salvar una vida en perill. Això mateix passa amb la llengua.
Amb questa recull, cada mot i cada paraula ens duu a la responsabilitat individual i
col·lectiva de ser-ne portadors, i vetaquí on s’hi conjuga la fragilitat i la responsabilitat
que tots tenim.
I si parlam de mots en desús, és també perquè aquest “Gorg” s’està eixugant. Aquests 225 mots en desús sols són una petitat gota d’aquest albelló de la paraula.
Aquest 225 mots en desús, avui més que mai són aquesta bandera i escut davant la
fragilitat i la responsabilitat de servar, protegir i fer viva la nostra llengua.
Senzillament, i per la part que hem pertoca. Moltes gràcies a tots els que us heu esbraonat per a portar-nos anit, aquesta teringa, aquesta lletania amb aquest recull. Gràcies a tants de col·laboradors que han tingut la paciència i el degoteig constant d’aquest albelló. Un albelló de la paraula que avui ben segur, ens ha amarat sencers.