Aquell futbol que s’organizava partits a la sortida de l’escola a les 5 amb un capità per cada equip (que se jugaven es començar a triar amb or o plata o “pares o nones”), es posaven dues maletes al terra per fer de travesser,  existia allò d’altes si es porter no hi arribave, no hi havia àrbrtre, etc.

Digau-me nostàlgic però aquest futbol sí que era autèntic, bell i amb innocència, no com ara amb marques futbolístiques dominant el món de la pilota davant mils de persones i amb una exageració d’àrbitres amb el VAR, eina que diuen que els ajuda.  Es futbol és més simple, no ha de menester de tecnologia, s’error humà existeix, tanta sort que encara queda gent que organitza tornejos “mundial sub 12” que guanyà el betis, on es va poder veure el que és de sa meva generació entenem com a futbol, si ses millors pedreres del món, però al cap i la fi nins.