Antoni, com va néixer l’idea del projecte de l’exposició del Anys 80?
Des de l’Auditori de Sa Màniga me demanaren un projecte expositiu i vaig pensar que davant el que suposaren els anys 80 per l’art en general calia una petita revisió d’aquest.

Que suposaren segons tu aquests anys?
Ja a finals dels 70 hi havia hagut una renovació del que fins a les hores s’havia anat fent a Mallorca, sobre tot referent a quadres costumistes i de paisatge, sorgint un art més lliure, de protesta i llibertat. Però ja des de principis dels 80 hi ha un retorn a la pintura que ja es donava a Alemanya i Itàlia amb un neoexpressionisme i la transavantguarda i que ens arriba tant a l’estat espanyol com a Mallorca.

Com ens arriba aquest nou art?
Podem dir que a través d’institucions com la Fundació La Caixa o la Fundació March que aposten per mostrar el que es feia fora però sobretot, per mi, hi ha un esdeveniment molt important que es la creació de la Fira d’art ARCO a Madrid l’any 1982. Dins el mercat de l’art això és un gran revulsiu que fa que galeries mallorquines siguin presents des del principi a la fira i comencin a donar a conèixer els artistes d’aquí. Així, el mercat artístic mallorquí cobra una nova dimensió quan es projecte cap al mercat extern, i la fira esdevé cita obligada per establir nous contactes i intercanvis.

Parlem d’aquell mercat?
Hem de pensar que dins un context de bonança econòmica i també d’anys intensos i de molta creació, irrompen de forma continuada molts de joves dedicats a la pintura i amb l’obertura de noves galeries d’art, el mercat assoleix una gran activitat propiciant l’impuls d’aquests pintors locals i d’un col·leccionisme incipient, encara que molt magre i sense grans col·leccions, però que aposta clarament per aquest tipus de pintura.

A part del mercat, que podem dir que passa també a les institucions?
Els poders públics, ja amb democràcia, van assumint un cert protagonisme dins aquest camp, encara que pens que amb un paper molt insuficient i sense uns criteris clars. Principalment a Palma, es creen nous espais que complementen l’activitat de les galeries privades i amplien l’oferta expositiva, alhora que alguna institució enceta una política d’adquisicions que no sempre respon a una visió coherent de col·lecció pública però que va ser un revulsiu més.
Vull dir també que els mitjans de comunicació també es fan ressò de la creixent activitat artística. Donen cobertura a la multitud d’exposicions i artistes que sorgien i també d’aquells que venien de fora, que complementaven allò que es feia aquí i que ampliaren l’interès del públic.

Per què a l’exposició només has posat obra realitzada fins els anys 90?
Crisis econòmiques posteriors afectaren molts d’aquells artistes que havien sorgit els 80 i a molts els és complicat mantenir-se en actiu. El mercat cada vegada és més ampli i més globalitzat, i la pràctica artística professional esdevé més difícil.

Heu fet una relació extensa d’artistes en aquesta mostra?
En aquesta mostra no ens és possible fer una relació més extensa d’artistes, però sens dubte molts d’altres també mereixerien ser-hi presents. Pens que els que presentam anaren ocupant un lloc destacat i avui, després de 40 anys, continuen actius amb una trajectòria indiscutible i ens permet fer una aproximació a les arts visuals d’aquella dècada dominada per la pintura, tot i que molts dels participants, amb el pas dels anys, han desenvolupat diferents llenguatges i propostes molt diverses.

Ens crida l’atenció que dels 15 artistes només hi ha dues dones?
És cert, avui seria mal d’entendre perquè hi ha moltes dones i molt bones artistes però hem de pensar que parlam dels anys 80 on malauradament no n’hi havia tantes i el fet de només posar artistes vius també fa que alguna de les dones d’aquells anys ja ens han deixat.

Quins artistes podrem veure i fins quant?
Fins el 2 de gener dins horari de Sa Màniga, de dimarts a divendres de 10 a 18h i dissabte de 16 a 20h podrem contemplar obra de Miquel Barceló, Joan Bennassar, José Manuel Broto, Ramón Canet, María Carbonero, Rafa Forteza, Ferràn García Sevilla, Pep Llambías, Amador Magraner, Teresa Matas, Guillem Nadal, Bernadí Roig, Horació Sapere, José María Sicilia i Antoni Socias.

D’on provenen aquests quadres?
Totes les obres són préstecs de col·leccions particulars, això també vol dir que moltes d’elles no han estat exposades al públic, per tant tenen un cert interès afegit, a part de conèixer un poc més el que es feia aquells anys.