Després de tretze anys de silenci musical aquest passat setembre Adrià Puntí va treure al mercat el que és el seu darrer treball que porta com a títol el mateix que la cançó que ens ocupa.
Ignorat per uns i un geni per uns altres les lletres de les seves cançons et deixen sovint tan perplex com et quedaves quan a la feina et demanaven la clau de girar el taller i la seva veu profunda i la seva tremenda capacitat de jugar amb les paraules i la seva sonoritat fan d’ell un artista inconfusible.
Esperem no haver d’esperar 13 anys més per sentir el seu proper treball i que sigui com a mínim tan bo com aquest.