La cançó de la setmana

Avui continuam amb un altre cantautor, concretament amb l’asturià Nacho Vegas (que no Nacho Vega…), el qual és conegut per les seves lletres intenses i crues sobre els conflictes emocionals més punyents de l’ésser humà (desamor, suïcidi, depressió…). 

És vera que per mi és un cantant massa irregular, capaç de fer veritables obres d’art, però també cançons massa carregades i lentes; no obstant això, cal reconèixer-li el mèrit en alguns hits meravellosos que contenen tot el que necessita una bona composició de cantautor ideal: bona lletra i una música molt adient al text.

Si hagués de definir la seva manera de composar,  diria que té dos vessants: l’acústic lent, que l’aproxima als cantautors de  tota la vida; i la seva cara més rock de guitarres distorsionades, segurament herència del seu passat al grup Manta Ray.

Aquí us deixo El jardín de la duermevela, una de les seves primeres composicions, que conta una història misteriosa d’addicció (a una dona? a una droga? És apte qualsevol interpretació). No us deixo el vídeoclip senzillament perquè no en té, però esper que a falta d’imatges almenys gaudiu de la música (que al final és del que es tracta aquí).

2 comentaris a “La cançó de la setmana

  1. Triar per triar, m’estim més “La canción de Isabel”, però així com va la cosa, entenc que la deixis per la secció del Tomàs Martínez de Maleïda crisis…
    PD: Sa libèl·lula portenya vol una cancó d’Ossifar JA !!!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada