LSG – Sa festa ja és passada

Salvador Galmés, a “Flor de card”, situa la festa major en el capítol “Bellumes i ombres”

I aprofita l’entorn de la festa per mostrar les seves conviccions i el que amb els seus alts i baixos, podríem anomenar onatge de la vida. Diu:

“I és que després de l’alegria ve la tristor com coses correlatives, darrera l’assaciament ve el fastidi: pels descreguts, enemic encarnissat i envejós de la nostra ditxa; pels creients, un amic sincer que ens bufa a l’orella sempre seguit la imperfecció de la naturalesa humana, que ens diu que el món no és la pàtria definitiva ni és lloc d’acabament.
Record amb pena i estupefacció la crua filosofia d’una nina de dotze anys. El dia de la festa major, ben enllestida i xalesta, s’amerà d’alegries, fruí les satisfaccions somniades d’abans per sa imaginació infantívola; i el vespre, cansada i…desenganada -tan jove!- esclafí en plors.
-Què tens?-li demanaren. La nina no responia; insistiren: Què tens?
I darrera el preludi d’un siglot llarg de desconhort, féu la terrible confessió:
-Sa festa ja és passada- i seguí singlotant”

Idò!

PD. En Rafel Duran, sempre atent, comentà a la rotlada festera que succeeix el ball de bot i que, a proposta de na Caterina es compartí una llimonada amb xoriguer, tot recordant na Xisca, que en Jaumet volia convidar n’Angelina a prendre “aigua amb neu” -Salvador Galmés ho posa amb cometes-. Davant el desconeixement generalitzat, Na Joana Domenge, que les sap totes, assenyalà que podria ser una mena de llet gelada rebaixada.

Deixa un comentari