Segurament els mots de Josep Maria Llompart referits al nostre escriptor, també varen varen empènyer l’homenatge de 1973.

De fet “La literatura moderna a les Balears” (Editorial Moll, 1964) fou un dels primers exemplar de la primera i pobre biblioteca pública de la vila que, com l’homenatge, es muntà sota l’envelada del Club Card a principis dels setanta. Josep Mª Llompart dedica tot un capítol, titulat  “El naturalisme i la recerca de la veritat” a Salvador Galmés i al seu amic Joan Rosselló de Son Forteza. El crític literari assenyala:

El cas de mossèn Salvador Galmés és un dels més gloriosos, i ensems més deplorable, de la història de la literatura insular….fou un home que va sacrificar-ho tot, àdhuc les seves extraordinàries facultats d’escriptor, a una tasca que s’havia imposat amb voluntat heroica  l’edició de les obres de Ramon Llull…Humanament, fou un sacrifici impressionant, mereixedor de tota casta d’elogis; però una possible gran obra literària va restar sense escriure.
Perquè mossèn Galmés era un novel·lista nat; un novel·lista d’autèntica dimensió universal, com potser no n’hem tingut cap altre a Mallorca…Un temperament impetuós, una profunda coneixença de les passions humanes, un encès amor a la terra i una immensa pietat envers les misèries dels homes, servit tot això per una prosa d’estranya potència, sovint farcida d’imatges poètiques, dura i negligent a vegades…