Mallorquins per València

Alguns dels lectors de Card.cat sabeu que fa uns mesos vaig anar a viure a la Comunitat Valenciana. Idò ara us contaré una anècdota que he viscut aquest cap de setmana.

Diumenge passat, vàrem decidir anar per la muntanya, ja que havíem sentit dir que, a la Vall d’Ebo es cel·lebrava la festa del perelló, que és un híbrid entre poma i pera.

Després d’una horeta de camí, la meva parella i jo arribam a Ebo, i efectivament, vàrem trobar un ambient festiu, amb un mercadet de productes i menjars de la terra, someres… i entre la gent d’aquell poblet remot, i curiosos externs com nosaltres, van començar a tocar una colla de sonadors, amb els seus instruments típics com els flabiols, tamborinos, dolçaines, etc.

-Idò!, estan tocant “Sor Tomasseta!”-, dic, sorprés.

Res, vàrem continuar fent voltes, i en una paradeta…

-Rellamps, i tenen tomàtigues de ramellet per aquí!-.

Vàrem comprar tomàtigues de ramellet, que pensava que per València no en feien, i vàrem continuar la volta.

Més tard, després d’haver vist demostracions gastronòmiques de cuina típica usant el perelló, va arribar l’hora de dinar, i vàrem comprar un tiquet per al dinar popular d’arròs amb fesols i nab.

Quan va arribar l’hora, ens posam a la cua, com tothom, per que ens donessin el plat.

La meva dona, valenciana, va anar a una altra a cercar el beure, i demanà: “un got de vi i un d’aigua, per favor”. I li responen: “ges, un tassó de vi i una aigo”.

Ella torna a la cua del dinar, i em diu, -per allà hi ha mallorquins, diuen tassó i aigo, com tu!-.

Quan ens va tocar agafar el plat d’arròs, vaig poder sentir que parlava un mallorquí ben mallorquí. I li deman al qui ens servia el plat, -de von sou voltros?!-. Ell, respòn, -de Santa Margalida. I tu, d’on ets?-, -jo, de Son Carrió! Tualmon!, és vera que el món és un pedàs-, dic…

Res, vàrem dinar, i en haver acabat, vaig anar a veure la taulada de “vileros i vileres”. I en Toni Mas Forners em va explicar que el poble de Santa Margalida tenia un agermanament amb el poble d’Ebo…

Em continuà explicant que, després de l’expulsió dels moriscs de les terres valencianes, moltes zones varen ser repoblades per mallorquins, i que la Vall d’Ebo concretament, va ser repoblada per famílies de Santa Margalida i de Manacor.

Llinatges, tradicions, formes dialectals, etc., (i tal volta les tomàtigues de ramellet), són el legat d’aquells mallorquins en terres peninsulars.

No m’extendré més, encara que us deixaré un llibre en pdf escrit per Toni Mas i Forners, i Joan-Lluis Monjo i Mascaró, “Per poblar lo Regne de València… L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII”, per si algú té curiositat pel tema en qüestió.

Un comentari a “Mallorquins per València

Deixa un comentari