LSG – Els altres: Guillem Vidal

Guillem Vidal Oliver, l’escriptor manacorí dissortadament finit abans d’hora també féu una contundent aportació per a aquella joia referida a Mn. Galmés, que en resulta el monogràfic de “Flor de Card” (abril de 1974), derivat de la Primera Setmana Cultural (1973). En “Algunes notes sobre “La dida””, evidencia el profund compromís social del nostre fill il·lustre.

Diu:
Poca cosa entendríem de “La dida” si ens conformàvem amb una estricte contarella d’amor maternal, per just i legítim que sigui, tota vegada que la crítica social de “la dida” va molt més enllà d’una enternidora història d’amor maternal (…)
“La sang revoltada impetuosament li atupava els polsos amb cingles de vergonya. Per què hi havia dides?”
La pregunta ens sembla definidora i categòrica i,al mateix temps, ens dóna la clau de la narració de Galmés. Per què hi havia dides? ¿Per què aquesta mena de gent estrabnya, llogada per poc temps, just el necessari, que ni tan sols mereixia l’honor de menjar amb les altres criades, sense ésser, d’altra banda, gaire cosa més que una criada?. El mateix Galmés ens diu el perquè quan escriu: “Ell no era com els altres; li donaven menjar amb abundós, amb massa abundor. Allò no era alimentar-la, sinó engreixar-la com a famella de cría. Les criades havies de ser lestes, feineres, entenents; però ella no era dona, bastava que tingués llet, car l’instint feia lo demés. Una pura nodrissa, una cabra lletera: res pus!”.
La dida, per tant, ni tenia dret a guanyar-se la vida en lo que entenem per treball, puix seria massa baix considerar com a tal una missió purament i estrictament animal. Es la denigració total de la dona com a persona que és i és, també, la total negació de tots els seus drets.
No es tracta tan sols de la històrica marginació de la dona, relegada a un paper sequadari dins la societat, ni es tracta tampoc de la clàssica concepció evangèlica que la limita a un simple paper de “companya” de l’home. Ans al contrari, és reduir-la a un ínfim estadi animal, molt difícil de defensar.

Deixa un comentari