A la cloenda de l’obra esmentada (“L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)”), Pere Rosselló i Bover assenyala, de forma clara i contundent: Continua
LSG – Els altres: Pere Rosselló i Bover (Cont.)
Respon
Arxiu d'etiquetes: LSG
LSG – Els altres: Pere Rosselló i Bover
Alguns anys després d’aquella Setmana Cultural del Club Card que representà una mena revifalla del foc colgat galmesià, Pere Rosselló i Bover enllestí la seva tesi doctoral sobre l’obra de l’il·lustre llorencí -“L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)” és de 1988- Continua
LSG – Els altres: G. Janer Manila
La majoria de portes on anàrem a tocar baules aquell, ja llunyà, 1972 per preparar la “Primera Setmana Cultural en honor a Mn. Salvador Galmés i Sanxo” es van obrir de bat a bat. Un dels intel·lectuals que més ens va animar i s’hi va implicar, va ser l’escriptor (teniem “Han plogut panteres” a la biblioteca del Club Card) Gabriel Janer Manila. Continua
LSG – Carta amarga
Un dels rebots de la Setmana Cultural de 1973 en va resultar la publicació en el Setmanari Manacor, per Juan Bonnin Bonnin, d’una carta de Mn. Galmés dirigida a don Pedro Bonnin. Continua
LSG – Traduccions: Esclaus
De banda les conegudes i destacades narracions, dwe banda la magna obra de l’edició lul·liana i dels diversos escrits sobre Ramon Llull, ja de grana-tenia més de 50 anys- es va dedicar a les traduccions llatines: “D’Agricoli”a de Porció Cató, “Del Camp” de Terenci Varró i “De l’Orador” de Ciceró Continua
LSG – Sant Antoni
La veritat es que no he sabut trobar, en els escrits de Salvador Galmés, gaire referències a la festa de Sant Antoni. Potser desconeixement o manca d’atenció. Vet aquí una referència que surt a “Hivernal”.
LSG – Dissabte de Nadal
Salvador Galmés tenia 33 anys, havia acabat Dret i amb “Negrures” havia obtingut un premi extraordinari en els L Jocs Florals de Barcelona. Aquesta petita narració, sembla un exercici de composició Continua
LSG – La vida a les possessions
La narrativa de Salvador Galmés és des de múltiples vessants, i de banda el retrat de l’autor, un broll d’informacions. Un dels vessants, ja assenyalat, de forma inequívoca per Pere Rosselló Bover és el de la contextualització de la deriva del viure en la Mallorca pre turística. Continua
LSG – Els altres: Guillem Vidal
Guillem Vidal Oliver, l’escriptor manacorí dissortadament finit abans d’hora també féu una contundent aportació per a aquella joia referida a Mn. Galmés, que en resulta el monogràfic de “Flor de Card” (abril de 1974), derivat de la Primera Setmana Cultural (1973). En “Algunes notes sobre “La dida””, evidencia el profund compromís social del nostre fill il·lustre. Continua
LSG – La dida (música)
El concert que habitualment ofereix la Banda de Música enguany tenia un aire especial. No tal sols per celebrar-se el 40è aniversari de la refundació, si no també perquè, sota el patrocini de l’Ajuntament, es presentava “La dida”, una composició en quatre parts, de Biel Oliver “Torres”, basada en la narració de Mn. Galmés (Vegeu crònica a Card.Cat) Continua
LSG – Els altres: 3-J.Vidal Alcover
Realment aquell extraordinari d’abril de 1974 de la revista “Flor de Card”, referit a Salvador Galmés, és un petit tresor Continua
LSG – Empelt de rondalla
A mesura que ens anam entrant en el mon del llenguatge galmesià ens n’adonam de la seva força, precisió i arrelament en aquesta Terra. Per a donat força gegatina als mots, en el cas de El garriguer d’Infern, no dubta en incorporar-hi descripcions rondallístiques. Continua
LSG – El què diuen els altres. 1- Francesc de B. Moll
Malgrat tota l’autosuficiència i la prepotència estesa, resulta que, com assenyala A. de Mello “probablement no hi ha un gest, un pensament, una emoció, una actitud una creença amb tu que no vengui d’una altra persona” Continua
LSG – Presència
Els amics “galmesians” hem dormit ben a ple. La pell no pot contenir l’aura de satisfacció.
D’una banda una exposició divulgativa sobre la seva obra a la Sala d’Exposicions de sa Màniga al llarg de dos mesos per facilitar, també, visites escolars. I que, a més, té vocació d’exposició permanent (encara en un lloc a determinar). Continua