Coneixent en… Felip Blau

Alguns blaus en una mar de blaus. Blau al malnom, als ulls, als senyals de trànsit que tant estima, a les lletres “artblau”, a la mar que tant li agrada i al cel on, adesiara, trescant trescant, s’apropa.

El blau el marca. El color de la profunditat i l’estabilitat. El color de la lleialtat, la confiança, la saviesa, la sinceritat i la pietat.

No arribarem a saber mai si tot això li escau per ser blau, i si és blau (dels blaus de tota la vida de Manacor) per assolir-ne les qualitats. Si és un caprici de l’atzar, o peça intermitja d’una totalitat fractal…però és igual, ens resten tantes coses a conèixer!

Tal vegada és blau-grisós, de carretera. Per allò de viure (dormir, planificar, xerrar, estar…) a Sant Llorenç per raons d’enamorament i treballar cada dia a Manacor. Hem dit treballar? No, havíem de dir fluir, investigar, crear, descobrir…. Hem dit Manacor o tan sols és una de les capes de la ceba?

També marca el Felip (del grec, amic dels cavalls). No l’hem vist mai cavalcar! (ho deu fer d’amagat?). També potser que això del cavall sigui per les petjades que aquests deixen sentir (no són, tal vegada, petjada cavallina les enyorades “Felipades” de Flor de Card?; i del marc al talaiot d’en Pujades, de la representació del fum ancestral a Son Milana, o del recent concert al Telègraf que en diríeu?). No consideram que el defineixi gaire el Sant Felip, aquell que crucificat cap baix cul alt fou lapidat fins a la mort. No. El Felip, en tot cas el defineix per la creativitat, per l’atracció a la solidesa, a la creixença…per allò  que tot ho aprofita i li agrada sentir-se segur (no en són prova de necessitat de seguretat les contestes a les preguntes?)

Adesiara mostra, també, la fortalesa derivada dels Forteza, (fortalesa física, tras, tris tras… allarga les passes per arribar abans!; fortalesa psíquica per canviar (un poc) de parer: no, això és així!, bé potser…). I tot sense deixar de banda l’origen germànic de l’Amengual (caparrudesa eficient?)

Més enllà dels jocs surrealistes amb els mots (algú podria pensar que són casuals els noms?), més enllà del “taaaat” de mostrar i amagar de les seves respostes, hi ha, però, la feina, pacient i constant. L’evolució conscient i cercada. La capacitat de fer-se, adesiara, present. I la difícil i transcendent acció de deixar espais perquè altres puguin créixer.

Nom: Felip Forteza Amengual

Malnom: Blau

Estudis: Qualque cosa més qué batxiller superior

Professió: Transformador

1. Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes? Grouxo Marx

2. Quina és la qualitat que més valores en una persona? Ni idea

3.- La teva major afició? Observar

4.- On i quan et sents feliç? Al mar

5.- Què no perdonaries? Allò imperdonable

6.- Quin creus que ha estat el teu major mèrit? Arribar remant a Ciutadella

7.- De quin color et veus? Gris brillat

8.- Quin és el darrer llibre que has llegit? Miracle a Llucmajor

9.- Un programa de TV. Un programa d’anuncis que feien al 33

10.- Una cançó (i artista). Aquestes botes estan fetes per caminar. Nancy Sinatra

11.- Per posar-te un defecte… Lentitud

12.– I una virtut? Paciència

13.- Quina és la teva meta? Morir

14.- Quines experiències consideres que t’han marcat de forma singular: Trobar-te entre Movistar i Vodafone.

15.- El teu moment estel·lar o de plenitud:  Arribar

16.- Llepolia o plat preferit? Estic entre arròs brut o xocolata amb ensaïmades

17.- Pel que coneixes, què hi falta al municipi de Sant Llorenç? Una escultura feta amb senyals de trànsit.

18.- Què hi sobra? Senyals de trànsit.

19.- A quin racó del teu poble o ciutat et trobes més a gust? Al torrent
20.- Una frase, idea o pensament final… A més experiència, menys temps queda per posar-la en pràctica.

4 comentaris a “Coneixent en… Felip Blau

    • Moltes gràcies pel comentari. Aquest Pau és una mica “reguitzero”, ha posat el meu nom quan és cosa seva (En el seu costum de repartir feines me’n va “tocar” un trosset que vaig intentar fer adaptat al personatge -hahaha-)

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  1. Aquí falta incidir en el punt que en el seu dia va ser un dels redactors més llegits i comentats del poble en temps de Flor de Card, ja d’aquell temps en què encara s’escrivia en paper lluny de les modernitats d’avui dia. Quin no recorda agafar la revista i anar directament a la secció FELIPADES!!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari