La incompetència dels responsables polítics educatius a les Illes, un mirall de les seves decisions

Una de les coses que m’han quedat clares a l’hora de treballar és que si qui mana no dona exemple aviat les coses es torcen i la motivació dels treballadors baixa en picat. He vist treballadors excel·lents que acabaven avorrint la feina i fins i tot marxant a causa de les decisions absurdes, els excessos o les males praxis del seu cap. Aquesta situació es torna insostenible quan el cap o delegat de torn és un “enxufat a dit” i l’únic mèrit que té és ser fill d’aquell o d’aquella altra.

Aquesta, per desgràcia, és la rocambolesca situació que ens està tocant patir a tota la comunitat educativa (i també a altres sectors de l’administració) de les Illes Balears, s’han anat col·locant a llocs de rellevància dins de l’administració pública a una guarda d’ignorants incompetents, que a més a més de no tenir ni idea de les  relacionades amb els llocs que els hi han assignat, menteixen expressament, manipulant la informació que fan arribar als mitjans i a la gent.

Aquí teniu una petita mostra d’aquests ridículs personatges que, recordem, són els qui ens manen i els qui per desgràcia ens representen:

Joana Maria Camps: Venedora de pisos de professió i sense cap coneixement relacionat amb l’ensenyament, la col·locaren de Consellera d’Educació, Cultura i Universitats. Les seves primeres paraules al cap de la Conselleria educació “Tenc els mateixos coneixements en educació que qualsevol altre persona” ja apuntaven baix, però han resultat ser la primera de les seves mentides. Definitivament no en té ni idea. Aquí les seves patinades:

– Durant una reunió de la Comissió de Cultura, Educació i Esports, va anomenar repetides vegades l’informe PISA (acrònim anglès pel Programme for International Student Assessment) com a informe TREPITJA.

– A la presentació de l’exposició Límits, de l’artista mallorquina Amparo Sard, va rebatejar el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York com “sa MoMa”. Els periodistes que assistien a l’esdeveniment no s’ho podien creure.

– Al Parlament va anomenar “Euskadi” a l’idioma Euskera.

 

Ana Maria Aguiló: Portaveu d’Educació i diputada del PP al Parlament de les Illes s’ha caracteritzat per les seves amenaces a la Comunitat Educativa en general, tant a pares i mares com a docents. A més, ha fet servir imatges de campanyes en contra de la violència de gènere per atacar als docents. Tanmateix quan ha tengut l’oportunitat de demostrar les seves dots com a experta en la seva matèria que hauria de ser, ha fet el més gran dels ridículs possibles.

-A la xarxa social Twitter, va fer aquest comentari: “Padres están obligados a llevar a hijos a escuela, de no ser así TM tiene potestad para retirar custodia”.

Aguiló retirar custòdia

– Durant un ple al Parlament afirmà que hi havia 2000 professors que feien política a les aules.

– Va utilitzar la imatge d’una campanya argentina en contra de la violència de gènere a on hi participaven artistes i gent coneguda, equiparant als mestres amb matractadors.

– Per demostrar els seus coneixements va posar en marxa un blog d’opinió d’educació (de la seva opinió s’enten). Com podeu comprovar, la diputada és allò que en solem dir que “no sap fer una o amb un tassó”, el blog és ple d’errades tant d’ortografia com de sintaxi, tant als articles en castellà com en català.

 

José Ramón Bauzá: President del Govern Balear i expert en col·locar titelles al capdavant de les Conselleries, tampoc ha demostrat ser cap llumenera.

-Després de la vuitena victòria de Rafel Nadal al torneig francès de Roland Garros el president va publicar un escrit al diari La Razón, que pareix més una redacció d’un alumne de primer de primària a la seva mestra que un escrit d’una persona adulta.

Article La Razón

– També, durant una sessió parlamentària, demostrà la seva poca cultura afirmant que abans de la dictadura franquista hi havia una monarquia quan en el moment del cop d’estat hi havia instaurada la segona república.

 

Aquests són els que conformen el trio que ens havien de portar, segons ells, a les “autopistas de la educación”. Passats tres anys emperò, aquestes preteses autopistes no arriben ni a camí de carro, i si no que els hi demanin a la gent de l’IES Sineu que a dia d’avui ni tan sols tenen els horaris fets, a causa de que el seu director (Imposat per la Conselleria d’educació) no li havia donat la gana de fer-los.

Amb les coses així, amb un 65% dels projectes TIL no aprovats per la conselleria a dia d’avui, amb families obligades a dur els seus fills a escoles concertades (amb tot lo que això comporta), amb irregularitats a la resolució de les ajudes per el menjadora, amb baixes de vint i tants dies sense cobrir… qui no entengui el malestar que tenim a dins la Comunitat Educativa envers els qui la comanden des del Govern Balear és que viu a un altre món.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada