Qui comanda aquí?

A partir del cas de Grècia  m’he començat a plantejar una sèrie de qüestions… Per què anam a votar?  Serveix de res elegir els nostres candidats polítics? O, dit d’una altra manera, estem en una vertadera democràcia?

Molta gent potser digui… “On va parar aquest exagerat? I que no votam cada quatre anys i ens governa qui elegim?”. La  meva resposta és sí… i no. És clar que anam a votar (i més que un pic cada quadrienni, perquè entre eleccions municipals/autonòmiques, estatals, europees… hi anam quasi cada any), però aquesta no és la qüestió. La clau està en si qui elegim per comandar-nos realment ens governa. Si entenem “governar” com “dirigir els afers d’un estat” (DIEC) jo diria que no i per demostrar-ho em remet als cas dels grecs.

Grècia, ens agradi més o manco, ha votat per un canvi. Després d’anys de polítiques corruptes, desproporcionades i allunyades del poble (no sé a què em sona), els grecs decidiren donar la vara al partit esquerrà d’Alexis Tsipras. Fins aquí tot bé… ja que efectivament aquest senyor va ser nomenat president entre flors i violes. Però resulta que a l’hora de dur a terme algunes de les seves polítiques, contràries a l’austeritat afavorida des de la Unió Europea, només ha trobat treves. Segons ell (i molts altres economistes) per recuperar-se de la crisi no és bo fer tantes de retallades ja que així no es mou l’economia, sinó que cal potenciar-la  i incentivar-la pujant sous, invertint, etc . En tot això hi podem estar més a favor o en contra, però tots estarem d’acord que és el que van triar els grecs a les urnes.   Per això no puc entendre (i em fa enrabiar de mala manera) que la Unió Europea no permeti dur a terme algunes polítiques al senyor Tsipras (pensions, desprivatitzacions…). Els grecs no els han elegit a ells (almanco directament) així que no són ningú per dir-los com han de fer les coses.

I alertau no estic dient que els països membres de la Unió Europea hagin de perdonar el deute grec ni que no el puguin reclamar. És una cosa completament lícita que un que deixa diners exigeixi que els hi siguin retornats (a pesar que algun il·luminat de Podemos hagi arribat a dir el contrari…), però d’aquí a dictar a Grècia com ha de fer la política econòmica per aconseguir aquests diners ja no. Hauran de ser els propis grecs que decideixin quin tipus d’economia cal establir per obtenir aquests diners que deuen, no? Si no, quin sentit té elegir un president a cada estat si tanmateix llavors no serveix per a res i s’ha de sotmetre als dictats d’uns pocs (en Berlusconi, en Zapatero i en Rajoy no fa gaire ja van passar pel mateix)?

No sé vosaltres, però a vegades tenc la sensació que ens tracten de badocs…

Frase destacada: No dubto de la necessitat de l’Estat; dubto que el nostre Estat sigui necessari ( Friedrich Dürrematt, novel·lista suís)

11 comentaris a “Qui comanda aquí?

  1. Grècia pot fer lo que vulgui. El problema és que Grècia necessita que la UE els hi deixi doblers i la UE per deixar-iis li imposa unes condicions. Igual que a qualsevol que demana un prèstec.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)
  2. La poca economia que he estudiat, el 90% dels teòrics afirmen que el pitjor per una economia son les retallades i pujada de l’IVA. Doncs, el meu dubte sempre ha estat el mateix, si tota la teoria que m’han ensenyat a la carrera diu que per potenciar una economia en perill hi ha aquestes mides que s’han d’evitar, per què la UE i els seus experts sempre imposen fer el contrari? Serà que volen desmentir tots el llibres teòrics i desprestigiar a tots els economistes de la història? O uns pocs tenen el poder d’imposar la seva voluntat?
    El cas de Grècia dona molt que pensar, un nou govern que vol un canvi però com tu dius, amb massa traves.

    “Hay dos clases de economistas; los que quieren hacer más ricos a los ricos y los que queremos hacer menos pobres a los pobres.”
    José Luis Sampedro

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Bé, el cas de Grècia és complicat. Com bé diu en Serafí, en realitat Grècia pot fer el que vulgui sempre i quan torni la deute en els termes establerts quan la va demanar (a no ser que aconsegueixi que li allarguin els terminis). Ara bé si vol més finançament haurà d’acceptar a les obligacions que li imposen. Una altre cosa és si aquestes són massa estrictes per a què es puguin recuperar mai.

    Tot això ho pots traslladar a l’economia familiar. Tu encomanes una casa i demanes un préstec per pagar-la, resulta que enlloc de fer-te una casa pel teu nivell d’ingressos te sobrepasses i et fas un palau. Després resulta que no tens ingressos suficient pel dia a dia i, a més, tornar la deute. Què fas? En aquest cas sempre pots intentar vendre la casa, però si no la pots vendre has de refinançar el deute amb el banc o demanar un altre préstec, i aquest et demanarà condicions i uns bons interessos per a poder assegurar-se que els hi tornaràs i no te compraràs un roll royce. Molt simplificat seria així.

    Grècia, i la UE, per tant han de posar damunt la balança els pros i contres i decidir si segueixen a la UE acatant les condicions impoasades o bé surt d’ella i s’implanta el famós “corralito”. I la UE, si no amolla una mica i Grècia s’enfonsa ha de tenir en compte que també tindrà conseqüències negatives. Donades les condicions pareix a ser que no tenen més remei que arribar a entendre’s.

    Pots estar segur que Alamània si pot fer el que vulgui perquè no té cap problema de deute. La qüestió aquí és com s’ha arribat a aquesta situació i si convendria que la UE baixés una mica les condicions, però si les baixa a Grècia, per què no per Espanya o Itàlia…

    Està clar que, sobretot que països com el nostre gasten més del que ingressen i la deute no atura de créixer. I ja pot en Tsiripas o en fulanito prometre que avui dinaran de Chuletón de Àvila si no tenim bous per a matar.

    Així i tot, encara que no ho sembli crec que s’hauria d’incentivar l’economia no enfonsar-la més. Però no és tan fàcil com escriure-ho.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +3 (de 3 vots)
  4. Idò això.. com q està clar que necessiten els diners no poden fer el q volen, i no poden aplicar les politiques q la gent ha votat. Al final deim el mateix. No importa q la gent voti, ja decideixen per ells els que li han deixat els diners.
    A part Gręcia no només necessita diners, ja en deu molts fora demanar res pus.
    Ja que molts ho comparen amb un banc… Un banc et reclama els diners que t’ha deixat (i repetesc trob lícit que la UE faci el mateix) però un banc no et diu com gestionar ca teva per aconseguir aquests diners, només passa comptes al final, la UE no. La UE a parts de pAssar comptes també exigeix q baixin sous, llevin funcionaris, baixin pensions…. És a dir marquen les polítiques q tu has de fer. I ja pots anar a votar ja…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 3 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada