La força de la imaginació

Definitivament  la imaginació ja sempre formarà part de mi. Ja no només perquè escrigui (articles, guions o obres de teatre) o perquè m’encanti llegir o el cinema (que també), sinó perquè si em pos a repassar la meva vida, la imaginació en té una presència important .    

Ja de petit jugava sovint tot sol, al meu món imaginari (enrevoltat de selva, bèsties i altres perills que afrontar). Demanau-li si no al pobre Pedro de sa Central que al·lucinava cada pic que em veia pel seu foravila amb les meves espases de fusta i altres utensilis “perillosos”. Un pic record haver agafat fins i tot un canari de la gàbia del meu oncle Miquel Comís com  a company d’aventura. Com podeu suposar l’ocellet no em va seguir ni una cantonada i mai més el vam tornar a veure. Això sí, durant tota la tarda jo em vaig ben creure que estava a la meva vora i que en cap moment m’havia abandonat.

Per més inri i consolidar així la certesa que vaig tenir una infantesa  “imaginativa”, un dia més de gran, rastrejant els calaixos de mon pare i mu mare, vaig descobrir unes notes de quan anava a EGB (l’actual Primària) que a Observacions posava: “En Pau xerra tot sol amb els arbres”. Definitivament la imaginació ja pul·lulava per la meva vora i  supòs que per això ara gaudesc de veure la meva filla jugar igual, amb la fantasia pròpia dels infants, sense més utensilis que la seva invenció . 

A mesura que creixia i la meva capacitat per entendre, llegir  i escriure augmentava, em vaig apropar al món dels llibres i del cinema (un altre tipus de móns fantasiosos, idò). En aquesta edat sempre rondinava per  la biblioteca: record haver  llegit de dalt a baix (i no només una vegada) col·leccions com Mortadelo y Filemón, Tintín, Anacleto, Lucky Luke… i de més gran Alfred Hitchcock y los Tres Investigadores o El senyor dels Anells i El Hobbit (ara tan populars). A més, des de ca meva (i sempre els estaré agraïts) impulsaren la meva vena lectora (per exemple pel meu combregament em regalaren la col·lecció completa d’Astèrix i Obèlix en català, la qual encara conserv) i recordo que el meu cosí Juanillo, més nirviós i actiu, sovint ens renyava al meu germà Lluc  i a mi perquè no ens movíem del balancí quan ell arribava amb la pilota (havíem d’acabar el capítol!!!).

Dos lectors insaciables

En Lluc i en Pau, dos lectors insaciables

Igualment, amb les cent pessetes que ens regalava la padrina Bet cada dissabte que anàvem a dinar a ca seva, en Lluc  i jo ens compràvem un còmic de X-Men (ara també tan famosos), cosa avui en dia impensable (tant que un nin es gasti els diners amb llibres per ell mateix, com que un còmic tan sols costi cent pessetes). La meva passió per totes aquestes historietes arribava a tal punt que mu mare per la nit havia de venir a llevar-me la careta de Spiderman que un servidor es posava per anar dormir. Amb la puça calor que devia fer… segur que tenia por que m’asfixiàs!!!

 

 

Ja a l’adolescència, si bé és vera que vaig deixar de jugar i llegir segons què (per mala sort… tots creixem un dia o l’altre), la meva atracció per la fantasia es materialitzà en altres àmbits: vaig començar a escriure els meus primers relats (i articles a Flor de Card); vaig descobrir el meu amor per la literatura “adulta” (de fet, per alguna cosa després vaig triar la carrera de Filologia catalana); i ja a la universitat cursà assignatures de lliure configuració com ara Literatura Castellana Contemporània o Història del Cinema, només per gust; a  més, cada dilluns,  fixo  (plogués, tronàs o fes granís),   anava a veure alguna pel·lícula al Renoir (actual Cine Ciutat). Per més inri, un cop finalitzada la carrera em vaig traslladar a Barcelona a cursar un postgrau de guió cinematogràfic.  

Ara, ja de gran, la meva relació amb la imaginació està més dispersa, però encara present: enseny, amb tota la passió que puc, el meu amor pels llibres i pel cinema als alumnes (i a les meves filles)  i, a part, escric petites coses: articles a Card.cat, curtmetratges (Quídam, El paquet), documentals (A vegades somiam) … i una obra de teatre, cosa en la qual ara mateix estic enfeinat. De fet, xerrant d’aquesta obra, es dóna la curiositat que la vaig escriure durant una etapa difícil que vaig passar i, a part de la meva família i amics, hi vaig trobar un bon refugi.  Pareix que, com Orhan Pamuk, premi Nobel de Literatura,  “quan em veig en perill entro en la meva segona vida: la fantasia”. I mireu per on, el protagonista de la meva obra, sense cercar-ho ni voler-ho, en certa manera fa el mateix, també usa la seva imaginació com a sortida. Casualitat o inconscientment escrius el que sents? 

Així les coses, és normal que senti atracció per obres (siguin films, novel·les o còmics) com El rei pescador (Terry Giliam), On habiten el monstres (Maurice Sendak), El màgic d’Oz (L. Frank Baum), Alícia en el país de les meravelles (Lewis Carroll), El Quixot (Miguel de Cervantes)… en les quals els protagonistes tenen una relació molt estreta amb la imaginació.    En part m’hi sent identificat i, que punyetes,  des d’aquí vull fer una oda a tots els Quixots, Alícies, Dorothys… que pul·lulen pel món. Força amics! I seguiu imaginant! No vos deixeu menjar per la quotidianitat!!!

Frase del mes: Els somnis formen bona part de la nostra vida. És necessari unir-los a l’acció (Anaïs Nin, escriptora francesa)

4 comentaris a “La força de la imaginació

  1. He quedat bocabadat!! Bon escrit….però quan imaginis intenta no fer vicis estranys amb els dits.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 4 vots)
  2. Qui hauria dit mai que aquell ninet que sempre duia una candela de moc acabaria fent obres de teatre i curtmetratges…Si un dia te canses sempre te que darà una segona opció dins el mon artístic, el ball. No sé si me quedaré amb es twist o en Will Smith, com trobi es vídeos…

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 6 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada