Maria Mayol Colom nasqué a Sóller l’any 1883 i morí a Cala Major (Palma) l’any 1959. Residí a França i estudià a la Universitat de Bordeus. D’ideologia republicana i nacionalista fou membre de l’Associació per a la Cultura de Mallorca. Fundà a Sóller el Foment de la Cultura de la Dona de Sóller. L’any 1931 participà en l’assemblea d’ajuntaments i entitats que aprovà l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Fou professora municipal de Sóller i dels instituts de Felanitx i de Vilanaova i la Geltrú. Signà la Resposta als catalans. L’aixecament militar de l’any 1936 la sorprengué a Madrid i després de la guerra s’exilià a França. Tornà a Mallorca a mitjans dels anys quaranta. Publicà poemes i col·laboracions a la La Nostra Terra, Sóller, El Felanitxer i L’Almanac de les lletres.
La seva poesia està molt influenciada per l’Escola Mallorquina.
L’any 1992 l’Ajuntament de Sóller la declarà filla il·lustre.
Ressorgiment (1933)
Canta llengua de ma vida,
canta llengua de ma llar,
que ta veu ja redimida
puga per sempre trobar
aquella aura volandera
qui l’escampa i la s’enduu,
del solc de la sementera
al cim on més el sol lluu.
Canta dolça i agombola
l’infantó colgat al bres:
cant de bres i cant d’escola
no l’oblida qui l’ha après.
Canta ferma, convençuda
que el ceptre qui t’engrunà
està espoltrit: sa muda
ja ningú l’empeltarà.
I si per cas intentava
de l’exili revenir
aquell qui te féu esclava,
canta ferma, canta-li.
ta cançó, a ton usança,
amb accent de virior,
llambrejant com una llança
a la punta del penó.