Flor de Card 45 (X)

1981

Aquell any, segons la meva opinió, no hi va haver cap esdeveniment que sobresortís partdamunt els altres a les pàgines de Flor de Card, encara que n’hi va haver que tengueren la seva importància, alguns només entre els lectors interessats, altres perquè provocaren un cert rebombori en el poble, i uns altres que només eren per deixar constància d’alguns fets esdevinguts en el poble.

Entre els primers, en Ramon Rosselló va publicar una llarga sèrie d’articles –La bandera, l’escut…–en els quals defensava que la nostra bandera era la quatribarrada, enfrontant-se als que consideraven que era la del castellet, una polèmica que es va allargar en el temps i que, en certs estaments, encara ara dura. Aquell any, l’enyorat Francesc Clapés, Migollo, també va iniciar la secció “Costums”, en la qual contava com era la vida en el poble quan ell era petit. Na Catalina Roig i n’Antònia Servera publicaren, el mes d’agost, el primer estudi que es feia en el poble sobre els malnoms de Sant Llorenç, que anys més tard es veuria completat amb el llibre de Pau Quina, dins la col·lecció Es Pou Vell. Finalment, el mes de desembre, Flor de Card va començar a publicar un índex anual dels seus articles, a més d’un altre que comprenia tot el que s’havia publicat des del 1972 fins aleshores, a fi de facilitar la recerca per part dels interessats; resta pendent, per si algú s’anima, el fer-ne un de complet.

Entre els articles que es feren ressò de diversos aldarulls populars –positius i negatius–, cal destacar el manifest que publicàrem el mes de febrer, signat per 99 llorencins, en el qual es rebutjava l’intent de cop d’estat del 23F i es feia costat a la recentment instaurada democràcia. En el mes de maig destaca l’ordenació com a capellà de Ramon Lladó a l’església de Sant Llorenç, presentat al bisbe Teodor Úbeda pel rector Joan Rosselló, en una emotiva crònica signada per Francesc Clapés. El mes de setembre Esteva Gomila, Sollo, va pegar a Antònia Servera i li varen haver de donar punts de sutura, el que va provocar una espècie d’aixecament popular, amb tres manifestacions davant caseva, pintades, la recollida de 232 signatures exigint la seva expulsió del poble, un bàndol del batle, la presència continuada de la guàrdia civil i una homilia per part del rector.

Finalment, Flor de Card es va fer ressò, com sempre, dels aspectes que considerava més destacats: la defunció de Jaume Llinàs i el bateig amb el nom d’Es Moleter del camp de futbol, els terrenys del qual havia donat al poble; l’evolució de les Normes Subsidiàries, per tal com Sant Llorenç va esser dels darrers pobles de Mallorca en tenir reglamentada per al futur la seva ordenació urbanística; la inauguració del Parc de la Mar i de l’escola de Cala Millor; els moviments que hi havia entre els mestres i els pares, que acabaren amb la renovació de l’APA i de l’equip directiu de l’escola; la inauguració de la biblioteca municipal… També continuàrem publicant sonets de Pere Orpí, un dels quals deia així:

Estic cansat de pasturar bardisses
entre el renou confús de l’esquellada.
Estic cansat d’anar rera l’arada
saludant al meu pas cares submisses.

No tenen les nissagues estantisses
l’exclussiva del seny, ni és més honrada
l’espasa que la falç. A la vesprada
no valdran menys les obres que les misses.

No vinclem més l’esquena a la ruïna
d’un imperi marcit, ni a la rutina
de la fe inconscient dels nostres pares.

Cal que aixequem el front cap a l’aurora,
i amb noblesa, a sa llum renovadora,
comencem a podar les velles tares.

Deixa un comentari