Mots perduts: gavella, garba…

De les converses matineres amb en Jaume “Garbeta” i n’Antoni “Cus”, en surten mots i conceptes i valors , com el de “l’orgull de la feina ben feta”. Les garberes, per exemple, havien de ser regulars i ben afilarades.

Molts dels mots de la feina de fora vila d’abans de la mecanització, al deixar de ser útils, han desaparegut del llenguatge quotidià.

1. GAVELLA f. 
|| 1. Conjunt de manats o falcades d’espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després deposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba (or., occ., val., bal.); cast. gavilla. Posar les espigues en gavelles, fer de les espigues gavelles: Spicas in mergites cogere, Lacavalleria Gazoph. Segaven s’ordi primerenc, madur y rosat, fent gavelles y garbes de bon any, Rosselló Many. 53.
|| 2. Gavell de llenya (Plana de Vic, Vallès, Sanet); cast. haz, garbón. 
|| 3. Capçana rodona de palla que serveix de coixí per a portar el perol, olla, etc., damunt el cap (Pego).
|| 4. Gran quantitat (val.); cast. montón. «Ací hi ha molt d’arròs; n’hi ha a gavelles!» (Cullera).
Cult. pop.
—En les diverses comarques són diferents les proporcions entre gavella i garba i entre manats o falcades i gavel·la. En l’article garba hem donat notícia del nombre aproximat de gavelles que formen la garba segons les diverses regions. Ara cal dir que també la gavella conté un nombre variable de manats o falcats o falcades. Es freqüent que es facin les gavelles de quatre manats (Camp de Tarr., Vimbodí) o quatre falcades (Benavarre, Ascó, Valljunquera, Bot, Maestrat); a Mallorca és més regular el nombre de tres falcades; a Alcoi pot esser de tres o quatre falcats; a Cullera, Gandia, Sanet i Biar trobàrem que el nombre de falcats o manolls oscil·lava entre quatre i cinc per gavella; al Pinós, de tres a sis falcades; a la Vall d’Àneu, de quatre a sis manats; a Maella la gavella eren cinc falcades; a Sueca, cinc o sis manats; a Mequinensa, sis falcades; a Pego, entre sis i set falcats; a Castelló de Farfanya, vuit manulls; a Blanes, de vuit a deu punys; a Amposta, de vuit a dotze grapats; a Crevillent, de vuit a dotze falcades; a Sta. Coloma de Queralt, de deu a dotze manats. Hi ha certes regions, sobretot a la part septentrional de Catalunya, on no es fan gavelles; a moltes comarques, cada dues estassades fan una garba.
Fon.: 
gəβéʎə (or.); gəvéʎə (Camp de Tarr., bal.); gaβéʎɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa); gavéʎa (Cullera); gaβéʎa (Tortosa, Benassal, Morella, Val., Gandia); gavéʎɛ (Vinaròs, Sueca, Alcoi); gavéʎo (Pego); ɟəvéʎə (Manacor).
Etim.: 
del gàl·lic *gabella, mat. sign. (cf. REW 3627).

GARBA f. 
|| 1. Feix d’espigues tallades i lligades, que generalment es compon d’algunes gavelles (or., occ., val., bal.); cast. haz. De palea I fex, et IIII garbes de ciuada,doc. a. 1168 (RLR, iii, 289). Com és açò garba ligada que passe axí?, Somni J. Joan 1384. Enfonsat fins a mig cos dintre les garbes xardoroses, Ruyra Parada 75. Garba vigatana: la que consta de dues gavelles posades en la mateixa direcció (Urgell, Segarra, Camp de Tarr.). Garba grossa: la que es compon de moltes gavelles, les quals estan col·locades alternadament en sentits contraris (Segarra, Camp de Tarr.). Garba de vena: garba d’ordi o de civada ja plena o granada, però no seca, que es dóna al bestiar (Manacor). «Es cavall de can Blau té | carn fusa damunt s’esquena; | dona-li garba de vena, | i en s’estiu farà paper» (cançó pop. Mall.). Garba trutja: garba torta o molt mal feta (Petra, Campos, Manacor, Llucmajor). Garba a cabell garba plantada: la garba d’arròs mullat per la pluja o per l’aigua del casell, la qual, sense desgarbar, es col·loca dreta, deixant en alt les espigues perquè s’assequin millor (val.). Traginar garbes: portar-les del camp a l’era per batre-les. Fer garbes: reunir i lligar les gavelles formant la garba.
|| 2. Feix de coses de qualsevol mena reunides i lligades a manera de garba d’espigues; cast. manojo, haz. Vint garbes de lances, doc. a. 1396 (Arx. Cor. Ar.). Una garba de quatre ganiuets, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286). Una garba de ganivetes fornida, doc. a. 1494 (BSAL, vii, 418). Garbas de flors que florian en ple hivern, Oller Fig. pais. 71. Una garba de canyes: conjunt de 50 o 100 canyes lligades. a) fig., es diu també de coses immaterials. La rossa garba de gràcies fèrvides, Caymari Poem. Const. 38.
Loc.
—a) Comprar en garba: comprar en gros, sense triar, així com ve (Aguiló Dicc.).—b) Girar-se la garba (o les garbesa algú: girar-se-li la sort, deixar d’esser sortat i caure en la desgràcia.—c) Haver-hi una garba (de coses, de persones): haver-n’hi una gran quantitat (Rosselló).
Refr.
—a) «Any de dargues, any de poques garbes»: vol dir que l’any de molta neu no sol esser abundós de collita.—b) «Per Sant Joan, les garbes al camp»; «Per Sant Pere, les garbes a l’era»; «Pel juliol, les garbes a l’era i els bous al sol»: es refereix a l’època bona per a segar i batre.—c) «Tant estrenyen la garba, que el vencill se romp»: significa que les coses violentes o excessives arriben a acabar malament.
Cult. pop.
—Les dimensions i pes d’una garba de blat, d’ordi, etc., són molt variables segons les comarques, i depenen de la manera de formar els manats o manolls, del nombre d’aquests que componen una gavella, del nombre de gavelles que formen la garba, etc. Generalment els segadors de cada comarca tenen una norma més o menys fixa sobre el nombre de gavelles de què s’ha de compondre la garba, però devegades dins una mateixa localitat es troben diferències prou considerables en aquest compte. Quant al nombre de gavelles o gavells, segons les nostres dades recollides directament podem dir que una garba té normalment: Dues gavelles (Biar, El Pinós); tres gavelles (Esterri, Oropesa); tres o quatre (Blanes, Sueca, Gandia, Pego, Sanet); de tres a cinc (Mont-roig de Sió); quatre (Les Garrigues, Vallès, Castelló de Farfanya, Morella, Cinctorres); de quatre a cinc (Vall d’Àneu, Penedès); cinc (Guàrdia de Tremp, Vistabella del Maestrat); de cinc a sis (Alcoi); de sis a set (Manresa); de nou o més (Calasseit); de nou (Santanyí); de vuit a dotze (Manacor, Artà); de vuit a deu (Ciutadella, Ferreries). Hi ha regions on no es fan gavelles, sinó que la garba es compon només d’alguns manats o punyats (com és ara a Andorra, Pobla de L., Bagà, Senet de Barravés, Pont de S., Bonansa); devegades formen la garba de vuit a dotze falcats (Aín), altres vegades són de dotze a quinze (Xàtiva); a Palafrugell es fa la garba de vint grapats, a Castellterçol de sis o set braçats; a les comarques on es sega fent estassades, la garba es compon de dues estassades (Molló, Berga, St. Bartomeu del Grau, Solsona, etc.).
Fon.: 
gáɾβə (pir-or., or., bal.); gáɾβa (Andorra, Esterri, Pobla de S., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); gáɾβɛ (Sort, Tremp, Pla d’Urgell, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); ɟáɾβə (Palma, Manacor, Pollença); ɟέ̞ɾβə (Felanitx).
Intens.:
—a) Augm.: garbassa, garbarra, garbarrassa.—b) Dim.: garbeta, garbetxa, garbeua, garbiua, garbona, garbó, garboia, garbarrina.—c) Pejor.: garbota, garbot.
Etim.: 
del germ. garba, mat. sign. || 1.

Notes:
Font: DCVB
Imatge: Google (pels mots gavella i garba no he sabut trobar imatges)

Deixa un comentari