Què saps que és un “arquebús” ?, diu n’Antoni. Mos enviaven a fer “esquebussades”, respon en Jaume.
Així ho vaig entendre. Després em varen explicar que es tractava de netejar i sembrar, amb la punta de la rella, les escletxes de les roques de les terres primes, per aprofitar la producció de tots els raconets.
La recerca en el DCVB no va resultar gens fàcil, puix la pronúncia, o millor la percepció dels mot em portava per camins erronis.
Una de les accepcions d’acabussar, repon al concepte assenyalat pels informadors. En el cas de Bunyola es tractava d’aprofitar fins al límit la producció de la terra vora les soques, i aquí a les escletxes de les pedres
ACABUSSAR v. tr.
|| 1. Tirar de cap o amb força sobre algú o sobre alguna cosa; cast. precipitar. S’usa molt com a refl., amb el sentit de tirar-se cap a una cosa per agafar-la.
|| 2. a) tr. Incitar un animal o persona contra un altre (Mall., Men.); cast. azuzar. «¿Això és es ca de bou | que em volen acabussar? | Messions vos vui posar | que el muny, i sols no se mou» (cançó pop. Mall.). Tots aqueys ab Madona Constansa acabussaven el rey En Pere contra en Carles d’Anjou, Aurora 252.
|| 3. refl. Afuar-se, dirigir-se amb força a algú per envestir-lo, a una cosa per apoderar-se’n, a un lloc per ocupar-lo; cast. abalanzarse. Se va veure precisat a defensar-se de tres o quatre cans que s’acabussaren a ell, Roq. 31. Ja estaven altra vegada aquelles dos fadrines amarrotades amb sa pinta i acabussades dins sa finestra, davant es mirai, Rond. Eiv. 55.
|| 4. tr. a) Abordar, envestir; cast. embestir. «No he pogut passar perquè es bou m’acabussava» (Men.).—b) met. Renyar molt fort, amb molta fúria (Men.). «Es meu homo per no res m’acabussa».
|| 5. agric. Dirigir, llaurant, el parell cap a la soca d’un arbre fent-hi passar per la vora la rella per obrir alguns solcs de través, abans de llaurar la resta (Mall.). «Hem d’acabussar aquella soca »(Bunyola).
Fon.: əkəβusá (Barc., Men., Bunyola); akaβusá (Rib. del Cinca, Tortosa, Maestr.); əсəβusá (Palma, Manacor).
Conjug.: regular segons el model de cantar.
Var. form.: cabussar, capbussar, alcabussar, escabussar.
Etim.: V. cabussar.
(Imatge de Google)