Mots perduts: prudència

Realment no és un mot perdut, en tot cas un mot “transformat”. Darrerament s’aplica, fonamentalment, a l’atenció i velocitat del automòbil, però el significat del mot va més enllà. La viquipèdia en diu: 

La prudència és una de les virtuts clàssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris. S’oposa a la temeritat. La persona prudent pot valorar correctament els avantatges i desavantatges de qualsevol decisió ètic i per tant serà més probable que actui correctament.

Els grecs consideraven la prudència com la “mare” de qualsevol altra virtut, ja que suposa el judici previ de la situació. Estava molt lligada amb l’equilibri entre extrems i l’harmonia, estat ideal. Tomàs d’Aquino va recollir aquesta concepció i va anomenar-la “auriga de les virtuts”, ja que les condueix totes.

De l’al·legoria de Giordano, en destacaria avui els filòsofs de la banda esquerra del dibuix que representen la Raó i l’Ordre. Seria d’esperar que fos la ciència -i no els interessos- la que orienti les decisions que se’n puguin derivar de la torrentada..

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada