Mots perduts: polleguera

Els nous sistmes constructius han fet desaparèixer les tradicionals pollegueres. Algunes encara es mostren a velles parets com indicador de portell amb barrera.
Resta, però, de cada dia una mica més feble, l’expressió “treure de polleguera”.
El DCVB mostra:

1. POLLEGUERA f. 
|| 1. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d’una porta, barrera, etc. (Camp de Tarr., Val., Bal.); cast. quicio. Una post de fust ab polleguera, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). In metendo pollagueres al portal de la torre nova, doc. a. 1431 (Arx. Gral. R. Val.). Trencant e levant polaguera [sic] la porta, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 9). Tenint los genolls ficats a la polleguera de la porta de la cambra, Curial, ii,145. a) En les campanes, el piu o tenidor; cast. eje. (Labèrnia, Saura Diccs.).—b) Cavitat d’un os dins la qual s’articula un altre os. «Ha caigut i s’ha tret un braç de polleguera» (Mall.).
|| 2. fig. Cosa en què es funda i de la qual depèn una altra; cast. quicio. Axí en armes com en lletres, pollagueres dos sobre les quals assentan, giran, tant lo polític com lo militar, Rector de Vallfogona (ap. Aguiló Dicc.).
Loc.
—a) Treure de polleguera: fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calmaLo que noltros volem és que sa Lley matexa no mos resulti treta de pollaguera, Roq. 38. Mai s’enfadava amb ningú, tot traient els altres de polleguera amb la seva mitja rialla, Oller Pap. ii.—b) Sortir de polleguera: sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; exasperar-se. Branillatges y andròminas, tot eixia de pollaguera,Pons Auca 26. Va sortir de polleguera i, encarant-se amb mi, va dir reganyosament, Ruyra Parada 30. Estar fora de polleguera: estar desviat del seu estat o curs normal, estar fortament excitat, molt exasperat. Tots els veïns estaven fora de polleguera, Oller Vilaniu 3. Tot semblava que anés en orris i fora de polleguera, Caselles Mult.43.—c) Treure’s ses cames de polleguera: córrer molt o caminar excessivament per aconseguir algú o alguna cosa (Santanyí).—d) Pixar la polleguera a una xica: sortir-li un pretendent, un que va a parlar amb ella a la porta de casa (Val.). Pixar-los la polleguera | a les xiques casadores | és rondar-los el castell | com ans feia a les senyores | son enamorat donzell, Martí G., Tip. mod. i, 107 a.
Fon.: 
puʎəɣéɾə (or.); poʎaɣéɾa (val.); poʎəɣéɾə (mall.); puʎiɣéɾə (men.).
Etim.: 
del llatí pollĭcarĭa, derivat de pōllex, ‘dit polze’.

(Imatges de Google)

Un comentari a “Mots perduts: polleguera

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada