Contemplar la llengua és tot un espectacle, com qualsevol sortida de sol o com el llengoteig de les flames del foc.
Resten curiositats, noms una mica estrambòtics com allò de “la costa des pi d’en Salero” que ni hi ha pi ni, des de fa molts d’anys, és d’en Salero, però el nom va més enllà de la realitat. Cosa semblant passa amb el “fer musclet”

Musclet és diminutiu de muscle. Amb l’accepció dos, seria girar el cap cap a l’altra banda, en comptes de fer l’escomesa social habitual.

MUSCLET m. dim. 
de muscle. a) Fer musclet a algú: girar-li el muscle, demostrar-li aversió, mala gana de tractar-hi (Mall.). «Si s’al·lota fa musclet | que no vulga amb tu rallar, | pega-li amb so puny estret | i s’amor li entrarà» (cançó pop. de Vilafr. de B.). Tots me feien musclet i par que me tenguessen mal a pler, Alcover Cont. 382.
Fon.: musklέt (or.); musklə́t (mall.).

1. MUSCLE m. 
|| 1. ant. Múscul. Los muscles que mouen aquelles parts se constrenyen, Albert G., Ques. 52. Són de colós sos muscles, mes jo em batria amb ell, Atlàntida ii.Els muscles de la cama feren un esforç suprem, Massó Croq. 81.
|| 2. Part superior i lateral del cos a cada costat del coll, en la unió del braç amb el tronc; espatlla (or., occ., val., bal.); cast. hombro. Xàtiva era tan poblada que’ls hòmens se ferien de muscle a muscle, Jaume I, Cròn. 362. Los pelegrins vos cerquen portant lo senyal de la crou en lur muscle, Llull Cont. 113, 5. Una estola que començà en lo muscle esquerre, Pere IV, Cròn. 154. Ab l’espasa li donà tan fer colp per mig del cap que lo y partí en dues parts fins als muscles,Tirant, c. 224. Lo mantell li cau del muscle, Llorente Versos 74. Donar dels muscles: pegar cops d’espatlla. Los dos ensems donaren dels muscles a la porta tan fort com pogueren, Tirant, c. 195. Posar-hi el muscle: aportar ajut a un esforç, a una empresa. Fer muscles: fer espatlleta, posar l’espatlla per ajudar algú a pujar (val.). Arrufar o Arronsar els muscles: encollir les espatlles en senyal d’indiferència, resignació, etc.
|| 3. dialectalment, Part del cos on comença la cuixa (Llagostera, Tamarit de la L.).
Fon.: músklə (or., bal.); múskle (occ., val.); múskʎe (Bonansa, Fraga); móskʎe (Pont de S., Boí, Vilaller); músklo (mall.); músklu (eiv.). V. musclo, art. 2. En la llengua literària actual s’usa muscle només en l’accepció || 2, i no en el significat || 1, per al qual es reserva la forma múscul.
Intens.: musclàs; musclarro; musclet; musclot.
Etim.: del llatí muscŭlu, ‘múscul’. En el llatí vulgar de la Marca Hispànica el significat es desvià cap al significat || 2 (=espatlla), mentres que en el de la part central d’Espanya prengué el significat de ‘cuixa’ (cf. el cast. muslo, que ve de muscŭlu).

2. MUSCLE m.: 
V. musclo, art. 1.

(Imatge de Gopgle)