Això és periodisme?

Aquests dies, cercant informació per al llibre sobre la torrentada, he tengut ocasió de parlar detingudament amb David Robinson, marit de Joana Lliteras i pare d’Arthur i Úrsula Robinson, que es veieren afectats per la inundació: Joana i Arthur perderen la vida i Úrsula va aconseguir salvar-se gràcies a l’ajuda que li prestà Daniel Thielk. La seva història s’explicarà de manera exhaustiva en el llibre, però, en resum, els fets foren els següents:

Joana se n’anava de Manacor sa Capdepera i, per tal com la rotonda d’on parteix la carretera de Son Carrió estava tallada, va haver de creuar el poble de Sant Llorenç. Tot just després del pont de vora el magatzem de Can Salvador, els va aplegar la torrentada i els va fer navegar a la deriva pel passeig de les Brodadores fins on hi havia el basar xinès. Allà, la correntia que venia de la plaça de l’Ajuntament va empènyer el vehicle, que pegà al capdecantó de la seva dreta i amb el cop es va rompre el vidre del maleter. Com que l’aigua, en aquell indret, va arribar als dos metres d’altura, el cotxe va començar a omplir-se, però na Joana va aconseguir sortir amb els dos nins. El que no pogueren evitar és que la correntia se’ls emportàs a tots tres fins al final del carrer Gabriel Carrió, que entrassin al llit del torrent i que hi continuassin fins passat el pont de l’estació. Allà, se separaren: na Joana va continuar per dins el torrent i el seu cos va esser trobat l’endemà vora el pont de na Capirrona, dins Son Carrió; els seus fills sortiren de la correntia però seguiren dins l’aigua, fins que regolfà cap a la dreta després del magatzem de la Cristalleria Sant Llorenç, amb sort desigual per a cada un d’ells: Arthur va pegar a un arbre, es va enfonsar i va perdre la vida, i Úrsula va passar per dins un portell i per sobre d’una pareteta i va quedar asseguda enterra al començament del camí de sa Tafona, on fou recollida per Daniel Thielk.

M’he decidit a escriure aquest article, perquè he llegit algunes cròniques del que aleshores publicà la premsa, que fan empegueir per la quantitat d’inexactituds que contenen. No parlaré de “20minutos”, “El País”, “Telecinco”, “Cuatro” o “Periodista Digital”, per només esmentar-ne alguns, però en podria parlar perquè estan plens d’errades, impròpies d’un periodisme que tocaria contrastar la informació que rep abans de publicar-la. Però sí faré esment del que es publicà a “El Mundo” el 15 d’octubre, perquè em va indignar per l’ampul·lositat del lleguatge emprat i perquè dóna la sensació que se’n fotia del dolor de les víctimes i que l’únic que cercava era alimentar el morbo i el sensacionalisme per tal de vendre més diaris. Si voleu, el podeu trobar a internet. Vet-aquí alguns retalls de l’article:

En apenas dos minutos segó la vida de 12 vecinos de Sant Llorenç“. Mentida. Ni va esser en dos minuts (les autòpsies assenyalen uns 45 minuts) ni els 12 morts eren de Sant Llorenç: 3 eren llorencins, 1 de Cala Millor, 1 d’Artà, 2 d’Escòcia, 3 d’Alemanya, 2 de Manacor/Capdepera i 1 holandesa.

“Estaban ya en la rotonda de salida del pueblo cuando la tromba los cazó. Instantes antes de verse acorralada por el agua, hablaba por el móvil con su marido, piloto de aviación”. Mentida. Ni els va aplegar a la rotonda, com s’ha dit (l’endemà el cotxe encara era al passeig de les Brodadores), ni el seu marit és pilot, sinó enginyer.

“Le tranquilizó [al seu marit] diciéndole, como así era, que estaba en un atasco a causa de una tormenta”. Mentida. En David només va entendre la paraula “autobús” (quan li volia dir que estaven davant la parada de la plaça dels Donants de Sang), per la qual cosa inicialment es pensà que la seva dona havia patit un accident amb un autobús.

“Pero el instinto de madre coraje no consiguió bloquearla. Lanzó a sus dos hijos a aquella riada de agua dulce y barro, sabiendo que con tal decisión ella moriría -como así fue-, pero al menos los niños aún tendrían alguna posibilidad de salvación”. Mentida. No va tirar els seus fills a la riada, sinó que tots tres aconseguiren sortir del vehicle, encara que no poguessin evitar que se’ls endugués la correntia.

“Como pudo, consiguió desabrochar el cinturón de su hija de siete años, Úrsula; una niña que, seguramente, no entendería cómo las palabras de tranquilidad de su madre se habían transformado de repente en órdenes de obediencia y rapidez; una niña que, seguramente, no entendería como aquella madre que siempre la protegía no quisiera recoger su último abrazo. Pues Joana, consciente de la gravedad del momento, tenía que desgarrarse de ella, sacándola por una de las ventanillas de aquel ataúd negro en que se había convertido el coche en el que estaban atrapados”. Tot inventat. Com ho sap, tot això? Ha parlat mai amb n’Úrsula? Sé cert que no. L’únic que pretenia el “periodista (?)” era inflar la pretesa notícia amb paraules pomposes, dirigides als instints més mesquins dels seus possibles lectors.

“El mar turbio se llevó a la niña, pero Joana no pudo levantar la cabeza para ver cómo su hija desaparecía entre aquel maremágnum de barros, ramas y demás arrastres, pues se afanaba en salvar a su otro hijo, Arthur, el más pequeño. Lo soltó del cinturón de seguridad como pudo y después, sólo cuando el niño pudo salir, ella lo intentó”. Mentida. Els dos nins, segons va contar n’Úrsula, van estar molt aprop l’un de l’altra, perquè ella el sentia cridar i, de fet, el cos de n’Arthur va esser trobat a unes 30 metres de l’indret on van recollir n’Úrsula.

“A las pocas horas, este miércoles, el cadáver de Joana fue hallado a unos cuatro kilómetros del lugar en el que la torrentada engulló su coche, entre San Lorenzo y la vecina Son Carrió. La encontraron dentro del vehículo”. Mentida. El cotxe era a Sant Llorenç i el cos de na Joana va esser localitzat a Son Carrió.

“Lo que nadie sabrá es si, al ayudar a que primero saliera la niña, tuvo que elegir cuál de sus dos hijos tendría más posibilidades de sobrevivir”. Això em sembla d’una baixesa moral impresentable. Com gosa dir, aquest pseudoperiodista, que na Joana va haver de triar quin dels seus nins volia salvar? Em sembla un comentari miserable.

“Contó [Daniel Thielk] que él estaba yendo en bicicleta cuando de repente vio a la menor flotando a la deriva en las embravecidas aguas del torrente. Se bajó de la bici y, sin dudarlo, se tiró a por la criatura”. Mentida. Quan va veure la nina, estava asseguda enterra, amb l’aigua fins a la cintura, a la carretera de Son Carrió, gairebé davant la Cristalleria, i ell no anava en bicicleta, sinó que acabava d’entrar dins la primera caseta que hi ha, a mà esquerra, anant cap a Sant Llorenç, on després es va refugiar amb n’Úrsula.

“Desde que el cielo descargó la peor catástrofe de las últimas décadas en la isla mallorquina (más de 250 litros de agua por metro cuadrado en apenas dos minutos)”. Mentida. Segons l’informe oficial d’INUNBAL, va començar a ploure aproximadament a les tres del capvespre i no s’aturà definitivament fins les dotze de la nit.

En conclusió, si aquest és el “periodisme” que ens ofereixen alguns diaris, jo no faig comptes llegir-los.

 

 

 

 

3 comentaris a “Això és periodisme?

  1. Pura porqueria. Ahir vaig veure de passada un minut d’un programa d’aquests que figuren ser de successos i tan sols cerquen butzes. Encara parlaven d’aquell pobre infant que va caure dins el pou, remenada va remenada ve. Això no és periodisme, és xafarderia i de la pitjor.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 3 vots)
  2. Exel.lent i didàctic article que posa el dit a la nafra d’un dels problemes mes greus de les societats democràtiques:la manipulació i banalització dels mitjans de comunicació. Una ciutadania envoltada per una informació majoritariament manipulada o directament mentidera per aconseguir més vendes o objectius inconfesables ataca la linea de flotació de les democràcies, ja que deixa indefensa a la poblacio que molt fàcilment , i sensa adonar-se, la pot convertir de ciutadana a súbdita.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada