Mots perduts: malavejar

No fa massa anys, en l’accepció 4, en el nostre entorn era un mot ben viu (has de malavejar fer les coses bé!, em deia adesiara ma mare) però, de mica en mica el “procurar” l’ha anat engolint.
Tant el malavejar, com l’accepció II/1 de procurar, ambdues destacades en negreta, parlen de l’esforç per arribar al desig, a la meta.
El mot és gairebé perdut, talment com l’aplicació de l’esforç per arribar a les metes personals. 

El DCVB mostra:

MALAVEJAR v. intr. o tr. 
|| 1. intr. ant. Estar malalt. Sempre fo malalte, e no malauejà sino VIII dies, e a cap dels VIII dies el murí, Jaume I, Cròn. 92. Començà a malauejar de refredament, Muntaner Cròn., c. 143.
|| 2. a) intr. Bellugar-se, remoure coses; moure’s d’un lloc a l’altre (men.); cast. rebullirse, trastear, removerse. Tres coses fan hom tost gras: bufar en foc, gardar abeyles e maleueiar en rabost, Libre de tres, no 19. Malavetja qui malavetja i prova qui prova claus, sant Pere no pogué obrir ses portes, Camps Folkl. ii, 24. «No malavegis tant!»: ho diuen a un que es mou massa, per exemple a un malalt que no està quiet dins el llit (Men.).—b) tr. Remoure, remenar (Mall., Men.); cast. remover. «Vós sou pare de la nau, | los vostros fills mercadegen; | los abres tant malavegen | que sa fruita és verda i cau» (cançó pop. Llucmajor).
|| 3. intr. Feinejar, treballotejar (Eiv.); cast. ajetrear. 
|| 4. intr. o tr. Esforçar-se, procurar (Mall.); cast. procurar. Es batles haurien de malavetjar a replegar-ho tot, Ignor. 38. He malavetjat estimar-te de bon de veres, Alcover Cont. 30. «Criada la vui, criada, | i criada la festeig; | criada la malaveig, | perquè criada m’agrada» (cançó pop. Mall.).
Fon.: 
mələvəʤá (bal.).
Etim.: 
del llatí vulgar *male-habitidiare,mat. sign., derivat de male habĭtus ‘malalt’ (cf. Rom. xxxvii, 306, i Spitzer Kat. Etym. 30).

PROCURAR v. tr. o intr.
I. ant.
|| 1. Tenir cura, esment; prestar atenció a la conservació o al benestar de persones o coses; cast. cuidar. a) tr. Un espital on sien procurats los pobres despoderats,Llull Blanq. 9. Sia la nafra procurada com les altres mordedures, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 1. Procurar la terra (l’hort, la vinya, etc.): cultivar, conrear. Ortolà que l’ort acostuma de procurar, Tirant, c. 253. Perquè quant la vinya se torna mallol, | lo molt procurar-la molt poch aprofita, Proc. Olives 624.—b) intr., regint preposició en de. Ell procuraua en sos ops e en tot ço que ela hauia mester, Jaume I, Cròn. 34. Seria bo procurar del cors ab dieta, Cauliach Coll., ll. 3, d. 1a, c. 4.
|| 2. tr. Governar, regir; portar l’administracio i règim d’una empresa, col·lectivitat, institució, etc.; cast. regir, gobernar. Evast donà poder a sa muller de procurar e administrar los béns de la casa, Llull Blanq. 1. Pensats-nos de fer venir moneda… e lexats a nós procurar los altres feyts, Muntaner Cròn., c. 103. Los procuradors los quals seran… elegits a regir e procurar la dita confraria, doc. a. 1386 (Col. Bof. xl, 248).Especialment: a) Regir un afer per delegació i en nom d’un altre; cast. procurar. Aquel caualler procurà al rey molt bé son negoci en la cort del apostoli, Llull Felix, pt. i, c. 7.—b) Defensar una part litigant per poder rebut d’ella; cast. procurar. Puix part tan segura procure y advoque, Proc. Olives 463. Yo, procurant la part d’ells hi la mia, Somni J. Joan 1677.
II. || 1. Mirar d’aconseguir; fer el que es pot per aconseguir alguna cosa; cast. procurar. a) Amb complement directe substantival o pronominal. Si vós ho volets bé procurar, la pau se farà, Muntaner Cròn., c. 138. Totes altres coses facen e procuren per què los dits deutes sien haüts e cobrats, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 425).—b) Amb complement verbal en subjuntiu introduït per la conjunció que. Puis procurà lo bisbe de Valentia que agessen oidor, doc. a. 1201 (Pujol Docs. 26). Si has procurat que fembra no puxa concebre, Eximenis Conf. 11. Procurau que sa vostra cara resplendesca, Ignor. 18. Procura que al home no n’hi falt, Penya Mos. iii, 11.—c) ant., amb complement verbal en subjuntiu introduït per la conjunció com. Havia procurat com aquell frare vengués pendre lur hàbit, Llull Blanq. 58.—d) Amb complement verbal en infinitiu sense preposició. Procurant almenys scombrar aquelles, Ordin. Univ. 1560, D 11 voManam que procureu disposar tota la gent, doc. a. 1558 (Hist. Sóller, ii, 71). Procura deixondir ses cames adormides, Víct. Cat., Ombr. 65. Cal que procurem escriure’ns una bona solfa, Ruyra Parada 78.—e) Amb complement verbal en infinitiu introduït per la preposició de. Que los dos priors sian obligats… en procurar de pascificar-los, doc. a. 1577 (BSAL, viii, 72).—f) vulg., amb complement verbal en infinitiu introduït amb la preposició a. Procurem a fer bon ranxo, cançó pop., ap. Bertran Cans. 27. Vostè procur a tenir | tot aquest poble cuntent, Portella Gloses 68.—g) Amb complement verbal en infinitiu introduït amb la preposició per. Si procura per hauer acostament ab dona, Eximenis Breu Confes.—h) ant. Amb complement verbal en infinitiu introduït amb la preposición en. Jo tirí de la daga aportave y procurí en despartir-los, doc. a. 1667 (Segura HSC 277).
|| 2. Fer obtenir o tenir alguna cosa (bona o dolenta); cast. procurar. Sies obedient a justícia, per ço que te procure perdó, Llull Mil Prov. 452. Haguem a procurar moneda al compte, Pere IV, Cròn. 380. Comana a nós la elecció de la muller, car nós la’t procurarem tal, Valter Gris. 4. E’m són estats procurats molts mals, Genebreda Cons. 38. Aquests cauallers se procurauen la mort,Tirant, c. 64. No cessa de causar y procurar a la dita religió tots los dans e incomoditats que pot, doc. a. 1517 (BSAL, xi, 177). Guarda’t d’aquest nou enemich que tu t’as procurat, Alegre Transf. 41. Vaig recomanar-lo a mos companys… perquè li procuressin com viure, Pons Com an. 105.
Refr.
—a) «Cadascú procura per ell, i Déu per tots»: significa que generalment les activitats dels homes s’encaminen a satisfer els propis apetits o necessitats.—b) «La ventura, cascú la’s procura» (Tirant, c. 59).
Fon.: 
pɾukuɾá (or., men., eiv.); pɾokuɾá (occ., mall.); pɾokuɾáɾ (val.).
Var. form. 
ant.: precurar (Llull Blanq. 71; Curial, ii, 88).
Etim.: 
pres del llatí procūrare, mat. sign.

Aportació de Margalida Cladera
Imatge: Flors de mata llentisclera a ses Sitges. Hauriem de malavejar trobar la inajornable sostenebilitat ambiental.

3 comentaris a “Mots perduts: malavejar

    • Gracies. La pregunta em permet un aclariment. La nostra mata (en altres indrets anomenada llentiscle) sempre fa llentiscle. Però el concepte “mata” en botànica és més ampli i es podria, referir també a altres arbusts de petita alçada. De fet hi ha llocs llunyans on tots els arbusts -ullastres, llampúdols, aladerns…- són “matas”.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada