De banda suggeriments diversos, a vegades els “mots perduts” es senten en una conversa o es llegeixen en un text, tal és el cas. Grabriel Janer Manila l’altre dia, en el seu escrit setmanal de “Diario de Mallorca”, manifestà sentir-se estafaril·lat.

ESTAFARIL·LAT, -ADA adj. 
Esglaiat, pres de gran admiració (Mall.); cast. pasmado. Aquell criat devant tal veu romangué estafaril·lat, embadalit, Aurora 252.
Fon.: əstəfəɾiɫɫát, f. əstəfəɾiɫɫáðə (Manacor); əstəfəɾiɫɫá, f. əstəfəɾiɫɫánə (Manacor). El diccionari Figuera duu la forma estafaril·là, -ana, i la tenim documentada també de viva veu.

Imatge de Google/Pasmado