Mots perduts: borinar

A vegades es troben coses que no es cerquen, serendipia en diuen. Es el cas. Quan na Maria del Mar va proposar el mot era perquè li agradava. El coneixia per l’ús que en fan a Menorca. Al iniciar la recerca hom se n’adona que també era usat a Mallorca (i a altres indrets), amb altres i interessants sentits. La màgia de la llengua!.

El DCVB mostra:

1. BORINAR BOLINAR v. tr. 
Estirar les borines de la barca (Cast.); cast. bolinear.

2. BORINARBOLINAR v. 
|| 1. tr. Foradar una cosa, obrir-hi conductes interiors (St. Feliu de G., Vic, Mall.); cast. minar, socavar. «Els conills borinen la terra per fer el cau» (St. Feliu de G.). «Els taups borinen els marges» (Vic). «Són treballadors de mena | fent esplets d’ací i d’allà | burinen tot l’any la terra | sens giquir-la mai parar» (poesia catalana).
|| 2. intr. Fer fressa, remenar-se fent soroll (Plana de Vic).
|| 3. intr. Moure’s (Men.); cast. moverse. «No borinis tant» (Men.). No’m podia bategar, | i ara gos de burinar, | sense mai estar-ne tip, Ballester Xèx.
|| 4. tr. Moure (Men.); cast. mover. «No borinis sa taula» (Men.).
|| 5. intr.Fer esforços mentals per aclarir o dir alguna cosa (Mall.); cast. escarbar, minarAmb so cap clar borina y sua y jepa, Aguiló Poes. 183. «Qui borina, lo que no vol afina» (refr. mall.).
|| 6. Cercar raons, provocar baralles (Sort).
|| 7.Impacientar amb insistència excessiva (Sencelles).
Fon.: 
buɾiná (St. Feliu de G., Vic, Sort, Mall., Men.); boɾiná (Manacor); buliná (Vic, Barc.).
Etim.: 
potser derivat del germ. boro, ‘barrina’, a través d’un mot com burí, que, per altra banda, sembla esser pres de l’italià burino.

Aportació de Maria del Mar Caro
Imatge de Google/lloriguera. Dona sentit a l’accepció 5

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada