RME-Transparència

Recreació de mots essencials: Transparència.

Certament és un mot molt usat i en molts indrets. També sovinteja en alguns programes d’acció política. Però que és la transparència?

Segons el DCVB és “qualitat de transparent” o “cosa transparent”, “Que deixa passar a través seu la llum de manera que poden veure’s els objectes des de l’altre costat”.
Del llatí. Del prefix “trans” (d’una banda a l’altra) i del verb “parere” (aparèixer, comparèixer).

Tots sabem ben bé que és un vidre o una tela transparent. Més dificultat presenten les accions i les decissions. ¿Què és una acció o una decissió transparent?. Segurament la que es mostra sencera, sense amagar res.
Fa anys vaig treballar el concepte de transparència a nivell de valors personals. Vaig arribar a identificar transparència com “el que es pot fer publicament i a la vista de totes les persones”.

Si no hi ha res a amagar perquè no hi hauria d’haver transparència?.
L’opacitat, les portes tancades conviden a les accions d’amagat al establir-se sovint una lluita dialèctica entre el que “estaria bé” i el que “ens convé”. El conegut “si tu no ho dius no ho sabrà ningú” és paradigma popular de la cercada opacitat, de la falta de transparència.
Res podria resultar més lògic, ètic i normal que anar amb el que, despectivament, es diu “ciri en la mà”, mostrant intencions i càlculs de possibilitats.
Però no, resulta més plaent jugar el pòker tapat simulant una cosa i desitjant l’oposada, típic de l’arrelada cultura del fot qui fot.

La ciència diu que no hi neixem opacs, que ens hi fan. Ho confirmen els infants abans de la socialització, es mostren tal com són, i s’expressen segons el que senten. Naixem transparents i col·laboratius i ens fan individualistes i opacs. La transparència, com la gestió democràtica, entre persones adultes, no venen regalades; seràn, idò, metes a reconquerir. Es a dir, treball i esforç.

Fins i tot ja tenim lleis que afavoreixen les opacitats (qui les va dictar?, amb quines intencions reals?); a nivell d’acció política ens topam amb una interessada barrera en forma de Llei de protecció de dades.
No podem conèixer el cens electoral per, i són exemples, fer una enquesta aleatòria, ni podem conèixer com s’han repartides les ajudes de la torrentada, ni qui defrauda a la hisenda pública, ni… per què la llei no ho permet.
En canvi els integrants dels partits polítics si que disposen de noms i adreces per enviar la seva publicitat.
Coses que passen. Els teixits de la política no són gaire transparents. S’haurà de recòrrer a la transparència en forma de valor personal.

Imatge. Transparències en el Gorg de ses Planes. L’aigua que corre acostuma a ser transparent

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada