Mots perduts: misser

Seguint la línia de l’altre dia amb “apotecari” d’oficis que van perdent el seu nom per d’altres d’ús més general, avui proposam “misser/-a”. Actualment se sent poc i quasi tothom ja l’anomena “advocat/-ada” (o pitjor encara, el castellanisme “abogat/ada”).

Però la cosa no acaba aquí i fins i tot l’adjectiu “misser/a”, referit a una persona massa primmirada, de cada pic també se sent manco, almanco entre la gent jove, substituït per altres de caràcter més general com “pom/-a, mimat/-ada… 

Significat:

1. ant. Tractament equivalent a mon senyor, que es donava a persones de molta autoritat i principalment a gent lletrada.

2. Advocat, el qui professa la jurisprudència (mall., men.); cast. abogado.

3. iròn. Home que parla molt i en to doctoral, que pretén saber molt i de moltes coses (Mall., Men.); cast. bachiller, sábelotodo

4. Aveciat; excessivament exigent o primmirat (Mall.); cast. mimado.

Grafies documentades: A ca’s missèrs, escrivans y procuradors y demés gent de ploma, Maura Aygof. 72.

Etimologia: del llatí mi senior‘senyor meu’, potser per conducte de l’italià messere, mat. sign.

Curiositats: La paraula se solia escriure amb un accent diacrític (missèr) per diferenciar-la de “misser” (persona que va molt a missa), i de fet així la trobareu al Diccionari Alcover-Moll. Però amb la reforma ortogràfica de fa una anys gran part dels accents diacrítics varen desaparèixer, així que actualment convé escriure-la sense accent. Per acabar, si no record malament, un misser de Sant Llorenç, en Miquel Jordi, tenia al despatx de casa seva un bon cartell que indicava que era misser. No sé si encara el conserva…

(Tota la informació ha estat agafada del Diccionari Alcover-Moll )

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada