Sortosament la passessió “es Pagos” de Porreres en guarda activa memòria, altrament resultaria un d’aquells mots que, amb el temps s’han anat substituint pel corresponent castellà, en aquest cas “pavo real”.

Tant per la seva excepcionalitat, com per la seva singular bellesa, o per les nostres arrels pageses, bona part de les persones nascudes a la Mallorca preturística segurament en podríem contar alguna anècdota referida a aquests animals que , com les oques, conformaven l’aviram singular i excepcional. (En el nostre entorn era coneguts els de Son Manxo).

El DCVB mostra:

1.   PAÓ o PAGO m.
Ocell de la família de les gal·linàcies, espècie Pavo cristatus, oriünd de l’Asia, que té una cresta de plometes rígides, el cap, coll i pits blaus, el cos i ales amb irisacions verdes i daurades, i una coa molt llarga i extensible en forma de ventall; la femella és cendrosa i no té la vistosa coa que té el mascle; cast. pavo real.  
Loc.—a) Envanit o estufat com un pago: molt ple de vanitat.—b) Fer la volta del pago: girar-se per mirar-se a si mateix. «Qui murmura, més valdria | la volta del pago fes; | amb ell mateix trobaria | tant a criticar o més» (cançó pop. Mall.).—c) Esser ploma de pago: esser dels primers, dels més distingits (Mall.).
Fon.: pəó (or.); páɣu (pir-or., or.); páɣo (occ., mall.).
Etim.: paó ve del llatí pavōne, mat. sign.; la forma pago (no pagó) ve del nominatiu llatí pavo.

2. PAÓ m., grafia ant.:
V. peó.

Aportació de Pedro Servera