Governs titella

Més barracons a les escoles, ampliacions encobertes de l’aeroport de Son Sant Joan per potenciar encara més un turisme de dubtosa qualitat, construcció de pisos paperera de 60 metres quadrats amb ajudes institucionals a zones a on fa més d’una dècada hi ha edificis de nova planta buits, nul·la implicació en la reducció de l’impacte d’un escalfament global de cada cop més evident, manipulació als mitjans públics de la cultura pròpia per convertir-la en una cultura costumista i carrinclona en lloc de donar-li el prestigi que es mereix… aquest maig farà 5 anys que, després del govern més desastrós i agressiu contra la gent de les Illes dels que tenc record, donava pas a un executiu que prometia per activa i per passiva que tot allò s’havia acabat, però no ha estat així.

Fent un breu repàs per la sempre oblidada zona del Llevant de Mallorca, l’Ajuntament de Sant Llorenç un dels més afectats per la plaga dels incòmodes barracons escolars que ens afecta, emetia una nota de premsa en la que esmentava que remetia diversos projectes d’ampliació i millores a la Conselleria dels centres escolars del municipi llorencí… tres anys i mig després i qualque foto amb el conseller de torn poca cosa més se’n sap. Una altra plaga, aquesta vegada de tèrmits, va obligar el gener de l’any passat a traslladar tot l’alumnat de l’Escola d’infantil de Sa Torre de Manacor a l’Institut de Secundària IES Manacor, el centre havia d’estar reobert a finals de l’any passat, però encara esperen. Al mateix municipi de Manacor, una de les escoles que ha patit amb més força l’oblit institucional dels governs “autonòmics” de torn, és la de Ses Comes, primer deformant-la i enllegint-la amb els barracons i posteriorment, per diverses causes, obligant a que els seus alumnes no tenguin ni tan sols un lloc a dins del centre a on jugar durant el temps d’esbarjo.

De que serveix un govern quan no fa res més que acotar el cap davant qualsevol de les imposicions lesives per a les nostres illes que venen des de Madrid?. He de reconèixer que no hi tenia cap esperança posada en aquest govern i no m’ha vengut de nou, de fa un temps ençà l’espectre polític illenc està poblat per una amalgama de partits que, o bé ataquen obertament els nostres drets i les nostres llibertats, o bé es dediquen a dir el dolents que són els altres. Tots ells coincideixen, això sí, en que són ròniques delegacions titella dels governs madrilenys, farcides de gent que no té cap altre missió que tenir cura de que qualsevol ordre que arribi des de l’estat s’executi amb la màxima diligència i, si escau, explicant que aquella mateixa ordre quan venia del govern anterior era molt dolenta però ara no ho és tant o fins i tot és bona. No hi ha cap partit que doni la cara i posi el coll per la gent de les nostres illes, no em malentengueu, això no vol dir que no tenguem bons polítics, que existeixen a gairebé tots els partits, però la lluentor que desprenen aquestes petites perles aviat és difuminada per la foscor de tots els qui deuen la cadira i el sou a Madrid i només pensen en mantenir-se col·locats a un lloc o altre ad eternum.

Potser però, la pregunta correcta seria per què la gent del carrer resta impassible davant d’aquestes continues agressions? Per què restam impassibles davant les punyalades i les fuetades que ens van clavant des de l’exterior i que es miri per on es miri, no convenen al 99’9% dels habitants de les nostres illes?

2 pensaments a “Governs titella

  1. A arribat un moment que votis el que votis et dóna la sensació que votes lo mateix de sempre. Quan hi ha eleccions ja ni fa ganes de triar a ningú, sigui del partit que sigui. I lo bo de cas és que es panorama polític actual no ajuda a l’optimisme.Amb aquests d’ara malament, i amb els anteriors molt pitjor.

    • Veig que no sóc l’únic que té aquesta sensació de poc nivell polític i de manca d’identificació amb cap partit ni cap projecte polític. Es limiten a compondre’s les cadires “quatre anys tu i quatre anys jo” i si per casualitat en surt qualcun de vàlid, aviat els seus mateixos el desterren a una banda o altra.

      Tenc l’esperança que un dia o l’altre surti qualcú que sàpiga agombolar totes aquestes sensacions i les ajunti en un projecte polític que faci votera, però potser és quedarà en esperança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.