Mots perduts: polent

A vegades, en la conversa surt algún mot, sinó perdut, al manco oblidat.
Uns mots d’aquells que no s’utilitzen habitualment però…que desconeixent motius i raons, apareix en un moment determinat aquelll mot que havies sentit dir, fa anys, a algú de la família.
Ben mirat serien mots perduts i retrobats. Tal és el cas.

Fixi’s, a més, que és un mot ben nostre. La primera referència és de “Flor de card”

El DCVB mostra:

POLENTadj.
Opulent, ufanós, ric (Mall.)S’adondà dins l’encletxa formada entre un marxando gros y una dona polenta,Galmés Flor 110. Anar Campar polenttenir abundància de riquesa. Ara ja tenen sa seua part i campen tots ben polents, Alcover Cont. 13.
Fon.: 
polént (mall.).
Var. ort. 
(incorrectes): pol·lent, pol-lent (Catalana, ix, 185).
Etim.: 
encara que pot semblar que ve del llatí pollĕnte, ‘poderós’ (i així ho devien interpretar els escriptors que han usat les grafies pol-lent pol·lent), més probable que sigui una deformació de opulent.

Aportació de Jerònia Mesquida.
Imatge de F. Botero. Presonatges sempre polents

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada