A vegades, en la conversa surt algún mot, sinó perdut, al manco oblidat.
Uns mots d’aquells que no s’utilitzen habitualment però…que desconeixent motius i raons, apareix en un moment determinat aquelll mot que havies sentit dir, fa anys, a algú de la família.
Ben mirat serien mots perduts i retrobats. Tal és el cas.

Fixi’s, a més, que és un mot ben nostre. La primera referència és de “Flor de card”

El DCVB mostra:

POLENTadj.
Opulent, ufanós, ric (Mall.). S’adondà dins l’encletxa formada entre un marxando gros y una dona polenta,Galmés Flor 110. Anar o Campar polent: tenir abundància de riquesa. Ara ja tenen sa seua part i campen tots ben polents, Alcover Cont. 13.
Fon.: polént (mall.).
Var. ort. (incorrectes): pol·lent, pol-lent (Catalana, ix, 185).
Etim.: encara que pot semblar que ve del llatí pollĕnte, ‘poderós’ (i així ho devien interpretar els escriptors que han usat les grafies pol-lent i pol·lent), més probable que sigui una deformació de opulent.

Aportació de Jerònia Mesquida.
Imatge de F. Botero. Presonatges sempre polents