A vegades les coses evidents, òbvies, el que els castellans anomenen “perogrullada” també poden portar a la reflexió. Cap explicació addicional necessita la frase, que recorda Peterson en un ampli text. Tots ho sabem!
Hi ha d’haver fulles i brots perquè sorgeixi un borró que es convertirà en poncella i després en flor (com aquesta que es mostra de magraner) i després vendrà el fruit…
Però la obvietat es converteix en eina de reflexió quan l’aplicam en el nostre ser. ¿On estic ara mateix a nivell emocional, físic -exercici, alimentació…-, social, intel·lectual, espiritual…? i cap on vaig?.
Haure d’agafar paper i llapis per dibuixar idees amb diagrames i vectors.